A la naturalitat, i a la senzillesa, de l’escriptura de Bernardo Atxaga (Guipúscoa, 1951) caldria afegir-hi l’estranyesa que les seves narracions desperten al lector, així com una sèrie de constants que han fet de l’autor d’‘Obabakoak’ (1988) una referència inexcusable de la literatura contemporània, no només basca. En aquest sentit, l’exotisme, els afectes, la no distinció entre allò real i allò irreal, la causalitat màgica i una fèrria intenció de voler explicar les seves històries des d’una oralitat primigènia carregada de personatges i espais simbòlics juguen un paper decisiu en la seva poètica narrativa. Aquest llibre de quatre contes, ‘Desde el otro lado’, es pot inscriure en la geografia literària de tall fantàstic del territori ja mític d’Obaba.