¿Què va amagar Picasso a sota de quatre de les seves pintures?

Una parella melancòlica que mira, per la màgia de les noves tecnologies digitals i la fotografia d’alta resolució, per sota de la pintura ‘Naturalesa morta’, que Picasso va pintar el 1901. O la sorprenent troballa que revela que l’artista malagueny va embolicar el retrat ‘Jaume Sabartés amb pinçanassos’, encara amb la pintura a l’oli fresca, amb un diari parisenc datat el 18 de gener de 1902, per portar-lo de tornada a Barcelona. Són dues de les informacions amagades que han tret a la llum els estudis tècnics fer sobre quatre obres de l’època blava del pintor que detalla, al costat d’altres peces del mateix període (1901-1904), la didàctica exposició ‘Picasso, projecte blau’, comissariada per Reyes Jiménez, que fins el 4 de setembre li dedica el Museu Picasso de Barcelona. Cada una de les teles estudiades amaga una altra obra prèvia, no sempre relacionada amb el motiu visible de la definitiva. Avui se sap que l’artista reutilitzava les teles i que, més enllà de fer-ho com a solució davant la precarietat de mitjans, feia servir les seves obres anteriors també com un recurs plàstic. Cap de les obres que s’hi exposen seria així si les hagués pintat sobre una tela en blanc. «No aprofitava les teles, sinó que les transformava. Va deixar voluntàriament a la superfície de les obres vestigis materials que induïen a pensar que buscava oferir diferents nivells de lectura i convidar l’espectador a una percepció activa del seu procés creatiu. Reutilitzar pintures amb intenció és una cosa molt picassiana, ho va fer també en èpoques posteriors», assegura la comissària, que el 2015 ja va estudiar sis retrats de la primera època de l’artista, i que el 2013 va començar aquestes investigacions tècniques amb ‘Terrats de Barcelona’, una de les peces també presents ara en ‘Picasso, projecte blau.’ Picasso era conscient, com va arribar a dir una vegada, que algun dia, amb una radiografia, descobririen què hi havia a sota d’una de les seves obres. ‘Naturalesa morta’ (1901) El 1901, Picasso va iniciar una sèrie de teles amb figures solitàries, tristes i pensatives o parelles que no es miren assegudes davant la taula d’un bar en actitud melancòlica, que responen al seu estat d’ànim després del suïcidi del seu amic Carles Casagemas. Similar a aquestes és la imatge que apareix a sota de ‘Naturalesa morta’: una parella amb el cap cot en una posició forçada a la qual el malagueny va deformar les extremitats desproporcionades. «Les imatges infraroges demostren que Picasso va transformar dos personatges vius aprofitant les textures de la capa subjacent en objectes quotidians com un gerro o un fruiter, mantenint la taula en primer pla», apunta Reyes. Entre les dues obres hi ha una capa de vernís. «Això podria indicar que Picasso hauria donat per acabada la pintura de la parella abans de decidir pintar a sobre de ‘Naturalesa morta’». Els personatges van quedar reabsorbits per la superposició de capes de color amb una pintura espessa. «Queda molt per estudiar», avisa la comissària després d’anunciar que també ha aparegut una inscripció, que pot ser una firma, però que no és la lletra de Picasso. L’estudi d’aquesta pintura s’ha fet en col·laboració amb la National Gallery of Art de Washington, igual que la de ‘Jaume Sabartés amb pinçanassos’. ‘Jaume Sabartés amb pinçanassos’ (finals de 1901) Ja se sabia que a sota del retrat de Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, hi havia un personatge similar a ‘La dona de la còfia’, una reclusa de la presó francesa de Saint-Lazare. «Ara les proves ens han ajudat a datar quan va poder tornar Picasso a Barcelona del segon viatge que va fer a París. Hem trobat vestigis tipogràfics, es veuen les lletres impreses transferides a la superfície de l’obra, que eren d’un diari parisenc [‘Le Journal’], del 18 de gener de 1902. «Per emportar-se la pintura la va embolicar amb aquest diari, amb la pintura a l’oli encara fresca –explica Reyes. El contacte amb el paper humit va provocar plecs i rugositats al quadro (sobretot a la zona del coll) que fins ara jo hauria atribuït a una mala restauració. Picasso va ser conscient que les havia causat al desembolicar-lo, però el va deixar així». A l’arribar a Barcelona, va penjar el retrat de Sabartés a la taverna ‘Els quatre gats’ amb un marc ovalat, que va causar marques encara visibles. ‘La copa blava’ (1903) A sota d’aquesta copa blava amb una flor vermella d’«estrany format» molt vertical s’hi amaga la cara d’un home amb barba que sembla que porta a la mà un ram de flors. Un estudi posterior ha revelat un segon rostre masculí, molt similar al de ‘Marco decorat’, que s’exposa al costat. La radiografia descobreix que Picasso va arribar a firmar aquesta obra subjacent en l’angle superior esquerre. Aquest estudi s’ha fet amb l’Institut de Física Aplicada Nello Carrara de Florència. ‘Terrats de Barcelona’ (1903) Ja el 2013 gràcies a un estudi fet amb la Universitat de Barcelona es va descobrir que a sota de la capa blava de ‘Terrats de Barcelona’, tela en format horitzontal, s’hi amaga una parella despullada, pintada amb la tela en vertical, clau per seguir el procés creatiu d’una de les seves obres cabdals, ‘La vida’ (1903). La troballa va ser per a la comissària un incentiu per continuar els estudis que exposa la mostra. L’exposició incorpora, a més, el delicat dibuix ‘El cec’, fet el 1903, en plena època blava, que l’Ajuntament de Barcelona va comprar i que es va dipositar en el Picasso.

¿Què va amagar Picasso a sota de quatre de les seves pintures de l’època blava?

Una exposició del Museu Picasso revela obres ocultes en teles reutilitzades i noves troballes

El més llegit