El llibre català pica pedra a Londres a la recerca de traduccions a l’anglès

La literatura catalana a la recerca de qui la tradueixi arriba a la London Book Fair, la fira del llibre de Londres que se celebra a la capital britànica des de demà i fins al divendres que ve, 7 d’abril. L’aparador promet, potser perquè es planteja objectius molt pragmàtics en un moment de particular efervescència de les lletres en català: donar a conèixer els autors que estan fent parlar més, promoure els que han aconseguit situar-se a les llibreries britàniques, connectar amb editorials i reforçar les relacions comercials amb segells i agències. I per fer-ho es valen de vuit autors encapçalats per Irene Solà –l’última supervendes catalana–, Sergi Pàmies –també profusament traduït–, Raul Garrigasait, Marta Orriols, Borja Bagunyà, Eva Baltasar, el filòsof Josep Maria Esquirol i la il·lustradora Aina Bestard. El criteri de selecció d’aquests autors és haver sigut traduïts recentment. Frankfurt, 2007 La iniciativa té ben poc a veure amb l’esbombat desembarcament català a la Fira de Frankfurt del 2007 que tanta polseguera va aixecar en el seu moment pels criteris de selecció dels autors, que van deixar fora els escriptors catalans d’expressió castellana. Tampoc s’emparenta amb els actes que van acompanyar la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Buenos Aires del 2019 amb la invitació de Barcelona com a capital literària, on es va promoure amb més intenció editorial que política la traducció de joves autors catalans al castellà transatlàntic, sense la necessitat de passar pel pont del castellà espanyol, sovint renuent a traduir del català. Tot i que aquesta tendència sembla estar canviant els últims anys. Mercat molt tancat Spotlight Books in Catalan, un programa encunyat fa uns anys per al Market Focus de l’Índia el 2017, és recuperat ara, de la mà de l’Institut Ramon Llull i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), per entrar a la fira, si no la més important del món –aquest mèrit global li correspon a Frankfurt–, sí crucial per entendre el totpoderós i molt estanc sistema editorial anglosaxó. Perquè parlar d’entrar en l’edició en anglès suposa pensar que només un 3% del que és produeix editorialment als Estats Units i la Gran Bretanya procedeix de la traducció, mentre que a Espanya el percentatge de llibre traduït –de qualsevol idioma– supera el 21%. Ser traduït en anglès és tota una gesta. I si s’aconsegueix, els beneficis són incomptables perquè l’anglès és la llengua en què idiomes més minoritaris fan els seus descobriments. A l’Institut Ramon Llull no temen aquesta dificultat i han preparat un important programa per a l’actual edició de la fira, la primera presencial des del 2019, a què van anar 29.000 professionals. En aquesta ocasió, els drets d’autor tindran, des d’un punt de vista genèric, un menor recorregut ja que la majoria dels segells nord-americans encara no s’atreveixen a traslladar els representants dels seus editors, autors i agents a territori anglès. Però la reestrenada presencialitat, reduïda però presencialitat al cap i a la fi, marcarà sens dubte la London Book Fair 2022, que té un caràcter de compra i venda de drets d’edició, i no està enfocada a un públic general com altres fires. Una feina d’anys Posicionar-se en un mercat concret és una tasca que requereix temps i dedicació, i no floreix d’un dia per l’altre. «La literatura catalana no és una nouvinguda al món anglosaxó –explica el director del Ramon Llull, Pere Almeda– i la prova és que des de fa almenys 15 anys bona part de les universitats de la Gran Bretanya i Irlanda compten amb programes d’estudis en català». I això per no remuntar-se més enrere, a 1954, quan l’Anglocatalan Society es va fundar a Oxford. Per això, el director rebutja de ple la idea de ‘desembarcament’ i accepta la de «picar pedra». En aquesta ocasió les ajudes de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) han servit per ampliar la presència d’autors, agents i editorials de ficció i no-ficció, així com de literatura infantil i juvenil. En bona part d’aquestes universitats –University College London, Newcastle, Edimburg, Liverpool– hi haurà activitats fora del recinte firal amb autors com Martí Sales, Manuel Forcano, Miquel Desclot, Llucia Ramis, Pol Guasch i Esther Tallada. Xerrades Dins el recinte, el plat fort de l’Spotlight seran les xerrades dels vuit autors convidats amb escriptors britànics, entre els quals Max Porter –de qui s’acaba de publicar ‘La muerte de Francis Bacon’– , Jay Griffith, Daisy Johnson i David Constantine. «Perquè ens interessa particularment –diu Almeda– establir un diàleg entre les dues literatures. La fira acollirà també una exposició sobre il·lustració, en què es podrà veure obra de sis autors catalans, com la ja esmentada Bestard, a més de Violeta Lópiz, Cristina Losantos, Joan Negrescolor, Miguel Pang i Júlia Sardà. Per al director del Ramon Llull, Spotlight serà un bon aparador per a la promoció internacional de la literatura catalana, en què es plantarà una nova llavor. Però s’haurà de tenir paciència «perquè els resultats només seran visibles d’aquí a sis o set anys».

El llibre català pica pedra a Londres a la recerca de traduccions a l’anglès

Irene Solà, Sergi Pàmies, Raul Garrigasait, Marta Orriols, Borja Bagunyà, Eva Baltasar, Josep Maria Esquirol i Aina Bestard integren la delegació catalana a la London Book Fair

El més llegit