«Éramos felices y comíamos tacos, butifarras y feijoada. Éramos tan felices que yo me podía permitir escribirlo desvergonzadamente al inicio de un libro, como si fuera el final». Així s’inicia ‘Peluquería y letras’ de Juan Pablo Villalobos (Mèxic, 1973), cita que conté l’embrió de tota la història que es narrarà. Una ficció amb caires autobiogràfics, que ja són una marca en la seva escriptura, almenys, des de ‘No voy a pedirle a nadie que me crea’ (2016), i amb escenes conjuminades des de la irreverència, l’humor hilarant i els repetits equívocs i malentesos. Un llibre la delirant trama del qual tensa l’arc entre el real i l’imaginari apostant-lo tot no a un final feliç, que també, sinó a aquest inici ancorat en l’alegria, una mica menys corrent avui dia, com si el que es volgués narrar fos, en realitat, el que hi ha més enllà del final del conte, aquest que promet «que van ser feliços i van menjar anissos».
CRÍTICA DE LLIBRES
‘Peluquería y letras’ de Juan Pablo Villalobos: sobre l’èpica domèstica
L’escriptor mexicà, establert a Barcelona, afila la seva irreverència en un llibre breu però gran en intencions sobre la felicitat

Temes:
El més llegit
- Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva
- El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona
- Detectat un linx ibèric en llibertat a Catalunya