¿Quan va ser l’última vegada que una etapa tan essencial de l’experiència vital femenina com la pubertat, amb tots els canvis i els processos físics experimentats cada 28 dies que comporta, es va tractar en una pel·lícula d’animació adequada per a espectadores prepúbers amb tanta naturalitat com la que exhibeix ‘Red’? La memòria, que falla molt, es remunta fins a l’estrena de ‘Recuerdos del ayer’ (1991), joia cinematogràfica del gran Isao Takahata sobre el trànsit de la infància a l’adultesa que, per cert, va veure la seva estrena als Estats Units posposada ni més ni menys que 25 anys a causa de les referències explícites a la menstruació que incloïa. I convé recordar que, al seu dia, Takahata havia sigut cofundador de Studio Ghibli, productora imprescindible d’‘anime’ qué té un catàleg nombros que està excepcionalment ple –cada vegada més– d’històries protagonitzades per nenes i noies adolescents que s’obren camí i descobreixen el seu veritable jo davant un món sovint hostil.