¡Que venen els russos! 10 pel·lícules i sèries sota l’influx de la Guerra Freda

La Guerra Freda, aquell tens moment de la història en què, entre el 1945 i el 1991, es van enfrontar el bloc occidental i el bloc de l’Est, va tenir el món amb l’ai al cor, temorós de l’hecatombe nuclear en forma de Tercera Guerra Mundial. Durant aquest mig segle, el cine i les sèries produïdes en el bloc occidental han tractat profusament la por de l’enemic rus: la sigil·losa infiltració d’espies comunistes, la perillosa tracta de secrets nacionals, les alarmants crisis nuclears capaces de posar el món a punt del col·lapse. En ocasió de la invasió russa a Ucraïna, i sota el record de la hipertensa vella política de blocs, seleccionem 10 pel·lícules i sèries que s’han acostat a l’intimidador Teló d’Acer des de l’humor, el ‘thriller’ o la distòpia. ‘¡Que venen els russos!’ (1966). Tota situació, per molt cruenta que sigui, com ho és ara mateix la invasió russa d’Ucraïna, pot prendre’s a broma en la ficció cinematogràfica, televisiva o literària. Es pot alertar alhora que divertir. Era la pretensió d’aquesta popular pel·lícula dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per Alan Arkin i Eve Marie Saint, en la qual un submarí soviètic s’encalla a la costa de Nova Anglaterra. Els seus tripulants demanen ajuda en una petita localitat, però els habitants els prenen per invasors i es desencadena el pànic. La pel·lícula es va rodar en plena Guerra Freda, un any després d’El espía que surgió del frío. Les pors seguien allà, però convenia prendre-se-les a broma. Disponible a Filmin. ‘Topaz’ (1969) Alfred Hitchcock, que no s’havia caracteritzat especialment per ser anticomunista, venia de dirigir Cortina esquinçada, un film d’espionatge ambientat a l’Alemanya dividida, i de declarar que es considerava demòcrata, però, en el concernent als seus diners, era republicà. Així que es va enfrontar a ‘Topaz’, una novel·la antisoviètica i anticastrista, amb dubtes. L’acció arrenca amb un desertor soviètic que alerta la CIA de la venda de míssils a Cuba i de l’existència d’un agent rus infiltrat en els serveis d’intel·ligència francesos. Tot gira entorn del descobriment d’aquest, però ‘Topaz’ és un film amb arestes que defuig els clixés del cine de la Guerra Freda. Disponible en Filmin ‘Aurora roja’ (1984) Ucronia bèl·lica amb el segell ardent de John Milius, gran apologeta del militarisme i l’acer, relata la història d’un grup d’adolescents de Colorado, entre ells Patrick Swayze i Charlie Sheen, convertits aquí en guerrillers després de la invasió dels Estats Units pels exèrcits soviètic i cubà. El context de base és fascinant: els Verds han guanyat les eleccions a Alemanya i han forçat la dissolució de l’OTAN, amb la consegüent expansió internacional del comunisme. El 2012 es va estrenar un anabolitzat ‘remake’ protagonitzat per Chris Hemsworth en el qual l’enemic no era l’URSS, sinó... Corea del Nord. Disponible de lloguer a Microsoft Store. El ‘remake’, disponible a Netflix. ‘13 días’ (2000) Electritzant crònica de la crisi més greu de la Guerra Freda: la crisi dels míssils de Cuba. El món mai ha estat més a prop de l’hecatombe nuclear, després que l’octubre de 1962 les fotografies aèries obtingudes per un avió U-2 sobre Cuba revelessin que els soviètics estaven instal·lant armes nuclears amb capacitat d’arribar a sòl nord-americà en només cinc minuts. Aquest thriller geopolític de Roger Donaldson relata el pla d’acció nord-americà per evitar que el bloqueig dels barcos russos a l’Atlàntic no fos considerat per l’URSS com un acte de guerra, cosa que hauria suposat l’inici de la Tercera Guerra Mundial. Disponible de lloguer a Prime Video, Google Play i Rakuten TV. ‘Pánico nuclear’ (2002) L’analista de la CIA Jack Ryan, creació del col·leccionista de ‘best sellers’ Tom Clancy, amb el rostre de Ben Afleck. El títol espanyol és alarmista, tot i que l’original anglès no li va al darrere: ‘The sum of allfears’ (La suma de totes les pors). El relat va des de la guerra del Yom Kippur, quan un avió israelià amb armament nuclear és abatut al Pròxim Orient, fins al 2002: el míssil ha sigut recuperat i venut a un neonazi al mateix temps que un tal Alexander Nemerov es converteix en president de Rússia i organitza un atac amb gas a la capital txetxena. Nemerov està tan mal vist per la Casa Blanca com avui és odiat Vladímir Puttin per mig món. Disponible a Rakuten TV. ‘El mensajero del miedo’ (2004) L’angoixant novel·la de Richard Condon publicada el 1959 se centra en la Guerra Freda i els rentats de cervell a què eren sotmesos alguns soldats i agents capturats. Traslladada al cine en dues ocasions. La primera va ser realitzada el 1962, amb Frank Sinatra, i l’època és la guerra de Corea: un sergent nord-americà és sotmès al rentat de cervell perquè participi en un complot per col·locar a la Casa Blanca un titella dels interessos comunistes soviètics. En la del 2004, amb Denzel Washington i Meryl Streep, l’acció es trasllada al conflicte amb l’Iraq. Una nova, incontrolable i maquiavèl·lica forma d’infiltració en les línies enemigues. Versió del 2004 disponible a Rakuten TV. ‘El talp’ (2011) La novel·la de les novel·les d’espionatge sobre la Guerra Freda. La va escriure John le Carré el 1974 i va ser l’inici de la trilogia completada amb ‘El honorable colegial’ i ‘La gente de Smiley’. Relat clàssic i pertorbador, en el qual George Smiley, defenestrat per una desastrosa missió a Hongria, torna a la cleda per trobar un talp soviètic que opera en el servei d’intel·ligència britànic. Tomas Alfredson va realitzar una continguda i portentosa adaptació al cine interpretada per Gary Oldman i Colin Firth, però abans, amb Alec Guinnes com a Smiley, havia sigut un gran èxit televisiu amb la sèrie Caldedero, sastre, soldado, espía. Disponible a Prime Video, Filmin, Movistar + i Rakuten TV. ‘The americans’ (2013-2018) La Guerra Freda semblava remetre, però Ronald Reagan la va reactivar. Aquesta és l’època que relata la magistral sèrie de 75 episodis creada per Joseph Weisberg, en la qual dos espies de la KGB operen amb la tapadora perfecta: representen el perfecte matrimoni nord-americà amb dos fills adolescents, tot i que aquests no tenen ni idea dels qui són en realitat els seus pares. El conflicte entre la seva ideologia i la fascinació pel mode de vida nord-americà és un dels molts elements tractats de forma realista i conseqüent. Keri Russell, que va ser protagonista de la telesèrie Felicity, i Matthew Rhys, que ha reactivat el famós Perry Mason catòdic, en són els protagonistes. Disponible a Disney +. ‘Occupied’ (2015-2020). Inspirada en una idea original de l’escriptor de novel·la negra Jo Nesbø, la sèrie Occupied no pot ser més oportuna, i esgarrifosa, ja que fabula sobre la possibilitat que Rússia envaeixi Noruega per encàrrec de la Unió Europea. Ambientada en un futur imminent, amb el canvi climàtic causant estralls, la sèrie pren com a punt de partida el tancament per part del Govern noruec de les seves explotacions de combustibles fòssils i la seva substitució per una nova energia neta. La controvertida decisió provoca que Rússia, avalada per la UE, ocupi el país nòrdic i s’apoderi dels seus jaciments de gas i petroli. Una inquietant distopia geopolítica i mediambiental que va comptar amb tres temporades entre el 2015 i el 2020. Disponibles les temporades 1 i 2 a Prime Video. ‘1983’ (2018) ¿I si el Teló d’Acer que separava Occident de l’Est no hagués caigut amb la descomposició de la Unió Soviètica i la resta de règims comunistes? Sobre aquesta premissa se sustenta la sèrie de culte 1983, distopia ambientada el 2003 en una Polònia orwel·liana de penombrosa estètica blavosa, en la qual un policia i un estudiant de Dret descobreixen la conspiració que, el 1983, va alterar el curs de la història: un triple atac terrorista a Varsòvia, Gdansk i Cracòvia que va impedir l’alliberament de Polònia del jou soviètic. Dirigeix els dos primers episodis la gran Agnieszka Holland. Disponible a Netflix.

¡Que venen els russos! 10 pel·lícules i sèries sota l’influx de la Guerra Freda

Seleccionem una desena de títols que, des de la comèdia, el ‘thriller’ d’espionatge o la distòpia, s’han acostat al temor d’Occident de l’enemic soviètic i el Teló d’Acer

El més llegit