Clara Viñals i Juli Bustamante, pop sense edat però amb accent

Fa dos anys, el MUD de Lleida va tenir l’infortuni de ser el primer festival de música cancel·lat de l’era pandèmica. El 2021, el també conegut com a Festival de Músiques Disperses va poder celebrar una edició especial, molt condicionada per les mesures de prevenció sanitària, que va tenir com a epicentre la commemoració del 50 aniversari de la publicació de ‘Dioptria’, l’obra mestra de l’avui desaparegut Pau Riba. Aquesta setmana, del 17 al 19 de març, la cita lleidatana arriba a la 15a convocatòria i recupera una certa idea de normalitat amb un cartell fidel al propòsit original d’oferir propostes singulars de música pop d’arrel folk per a un públic obert de mires. Dins d’aquesta programació sempre generosa en descobriments i moments únics destaca aquest any la trobada sobre l’escenari de dos músics pertanyents a generacions diferents i mons aparentment allunyats que en l’última dècada han teixit una inesperada complicitat gràcies al poder de les cançons: Clara Viñals (Lleida, 1990), veu i cara visible del grup Renaldo & Clara, i Juli Bustamante (València, 1951), llegenda tranquil·la del pop mediterrani més subtil i emocionant. Poc reconeixement Va ser la mateixa Viñals qui va suggerir la idea d’un concert amb Bustamante quan el nou director artístic del MUD, Arnau Sabaté, li va demanar alguna proposta original per al festival. «Havia parlat per telèfon amb el Juli feia poc i el seu nom em va passar pel cap molt ràpid, perquè, a més, alguna vegada ja havíem comentat la possibilitat de fer alguna cosa junts a Lleida –relata la cantant i compositora–. Crec que és un concert que per al MUD té molt sentit, perquè al llarg de la seva història el festival s’ha distingit per donar un espai a artistes molt rellevants que potser no han tingut el reconeixement del gran públic. I Juli Bustamante és un d’aquests casos». ¿Se sent el músic valencià insuficientment valorat? «No, no, de cap manera –respon ell per via telefònica amb la seva proverbial humilitat. És veritat que potser no he venut moltíssims discos, però a mi la gent sempre m’ha tractat amb molt carinyo i jo només puc sentir agraïment. En aquest sentit, soc un home molt afortunat». Un disc fonamental Juli Balanzá, que firmava els seus discos en solitari com Bustamante fins que la irrupció d’un altre Bustamante amb més seguiment popular el va obligar a afegir el nom de pila per evitar confusions, porta tota la vida component cançons magnífiques i publicant-les en segells discogràfics de sort no tan magnífica i abast més aviat limitat. Tot i així, el seu primer elapé, ‘Cambrers’ (1981), està considerat amb justícia com un disc fonamental en la història de la música popular en català, pont entre el folk dels anys 70 i el més desinhibit pop de nova onada dels 80. La carrera i la vida de Juli Bustamante van fer un gir al poc d’estrenar-se la segona dècada del nou mil·lenni, quan un nombrós pilot de joves músics de l’escena independent van començar a revindicar amb fervor l’obra de l’artista valencià i a col·laborar amb ell en concerts i gravacions. «Va ser una cosa bastant inesperada –comenta Bustamante–. Molt gratificant i, sobretot, molt enriquidora, perquè em va donar una nova oportunitat d’aprendre a escoltar i a compartir. En la música desapareixen les fronteres i les edats». Homenatges i amics En un d’aquells primers concerts d’homenatge, celebrat el 2011 a la barcelonina sala La [2] de Apolo, va participar el grup lleidatà Renaldo & Clara, tot i que en aquell temps Clara Viñals no tenia encara molt controlat Juli Bustamante. «En realitat, quan ens van proposar tocar en l’homenatge, jo l’havia escoltat molt poc –admet–. I tampoc era gaire fàcil accedir als seus discos. Però quan vaig començar a buscar vaig veure que tenia grans cançons i me’n vaig fer ‘megafan’». Poc després, Renaldo & Clara van gravar una versió de ‘L’esperit de la pluja’ juntament amb el seu autor per al disc ‘Juli Bustamante i Amics’ i a partir d’allà va néixer una complicitat artística que ha tingut continuïtat amb la presència de Clara Viñals com a convidada als dos últims elapés que el músic valencià ha publicat fins a la data, ‘En el nombre del gato’, del 2014, i ‘La misión del copiloto’, de 2017 (té un nou àlbum ja empaquetat que sortirà a la venda a principis d’abril). Accents «Des que vaig començar –apunta Bustamante–, m’he vist més com un compositor que com un intèrpret, i per això sempre m’ha agradat compartir la veu amb gent que pot aportar coses a les cançons. La Clara té una veu preciosa i una visió musical que encaixa amb la meva, així que la invitació perquè cantés als meus discos va sortir d’una manera molt natural». Viñals afegeix un altre possible factor de convergència: «A mi m’encanta que em proposi cantar amb ell, però no sé gaire bé per què ho fa. Crec que, al ser jo de Lleida i cantar amb un accent similar al seu, d’allà surt una cosa que li ha de semblar interessant». Per al concert del MUD, que tindrà lloc el divendres 18 al Cafè del Teatre, els dos músics han seleccionat cançons del repertori de l’altre per interpretar-les a duo en format acústic. A l’hora d’elegir un sol títol de Renaldo & Clara, Juli Bustamante cita ‘Gira-sols’, la peça que obria el primer elapé del grup lleidatà, ‘Fruits del teu bosc’ (2014). Entre l’extensa obra del valencià, Viñals es queda amb ‘Cargo de mí’, una cançó de 1987 que, curiosament, no formava part de l’intercanvi inicial. «Ho haurem de parlar –diu Bustamante amb sorpresa–, perquè a mi no m’havia dit res d’aquesta».

Clara Viñals i Juli Bustamante, pop sense edat però amb accent

El festival Músiques Disperses de Lleida reuneix sobre l’escenari la cantant de Renaldo & Clara i al llegendari músic valencià en un concert únic

El més llegit