Només m’agrada la literatura d’ocasió quan tira pel costat de la sàtira i de la ironia, aquests regustos de la postmodernitat amb què vol acabar la novel·la de Sonia Dalton 'Borges en Estocolmo'. I tampoc em convenç massa la literatura militant perquè tendeix a militar i a limitar més que a crear, perquè fa que els seus lectors semblin ‘militontos’ i perquè acaba per durar menys que allò que la va motivar, malgrat tenir pretensions d’eternitat gairebé tan permanents com el conillet aquell de Duracell™. Literatura d’ocasió i militant, per tant, és una perspectiva que se’m fa bola, com el menjar als nens que són mals menjadors. Però què seria un mateix sense les seves contradiccions. També jo he pecat –no tant com hauria desitjat– de pensament, paraula, obra i omissió. I he escrit pensant en l’actualitat i les seves tenebrositats.