Crítica de llibres

‘Mamut’, d’Eva Baltasar: amb sabor de xai a la boca

L’autora serveix l’entrega més fosca de tríptic sobre la maternitat, no per menys perfilada poc nociva

Eva Baltasar tanca el tríptic sobre la maternitat amb ‘Mamut’ (Club Editor) una novel·la protagonitzada de nou per una dona esquerpa i antisocial —lesbiana, per descomptat—, que desitja engendrar vida. L’heroïna de ‘Mamut’ té 24 anys quan fuig de la ciutat, de la gent i d’una vida laboral alienant. Va a parar a una antiga masia, aïllada i sense comoditats (per no tenir, la casa no té ni lavabo), en dues paraules: el paradís de qualsevol solitària automarginada. Aquí aquesta supervivent de la contemporaneïtat aprèn a conviure amb els seus nous veïns, gats (als quals extermina aguditzant l’enginy a l’estil Robinson Crusoe), un gos que truca a la seva porta, les seves ‘amigues’ les puces i un pastor igual de tosc que, tanmateix, sembla apreciar la seva companyia.