Les ‘semiòperes’ d’Henry Purcell representen un dels pocs moments d’esplendor del gènere líric anglès. Händel, un alemany, continuarà la tradició a la capital britànica portant l’òpera a la seva màxima expressió, un llenguatge que al Regne Unit s’apaivagarà fins entrat el segle XX, quan Britten irromp en el panorama amb el seu geni creador i l’amor per la música teatral. L’obra de Purcell, tret de per ‘Dido and Aeneas’, continua sent molt poc divulgada, per això és tan d’agrair que el cicle Palau Opera ofereixi gairebé de forma consecutiva dues de les seves obres, ‘King Arthur, or the British worthy’ (1691) i ‘The fairy Queen’ (1692), aquesta última programada el 16 de març. Totes dues arriben a Barcelona a càrrec del grup belga Vox Luminis i sota la direcció de Lionel Meunier. ‘King Arthur’, dilluns passat, va comptar amb l’actor Pere Arquillué com a narrador en una proposta amb algun detall de semiescenificació per part d’Isaline Claeys en el moviment del cor, autora dels textos explicatius, junt amb Simon Robson.