‘Red’: la pel·lícula d’animació de Pixar que trenca el tabú de la menstruació

‘Red’ és la primera pel·lícula de Pixar dirigida en solitari per una dona. Es tracta de Domee Shi, cineasta xinesocanadenca de 33 anys que des del 2011 treballa a l’estudi i que, amb el seu primer curtmetratge, ‘Bao’, va aconseguir un Oscar, cosa que confirma el canvi de sensibilitat que s’està produint en el terreny de l’animació. Més personatges inclusius, una mirada femenina i una varietat de temes allunyats dels clixés que ajuden a connectar amb la contemporaneïtat. A ‘Bao’ es parlava de la maternitat i del niu buit a través d’un ‘dumpling’ que prenia vida. Ara, ‘Red’ confirma que ens trobem davant una autora propietària d’un univers personal, original i amb un perfil irreverent. La seva protagonista és la Mei, una nena de 13 anys que parla a la càmera i que ens presenta els seus interessos i aficions, de manera que ens submergim amb ella en l’univers ‘teenager’ a través d’un autèntic remolí de vitalitat. Viu a Toronto i la seva família regenta un temple dedicat a una deïtat xinesa a què professa un estrany culte. El microcosmos de l’institut, la seva colla d’amigues i aconseguir entrades per veure la ‘boy band’ de torn (la pel·lícula transcorre al principi dels 2000) són les seves principals preocupacions, en concret, ella és fan dels 4*Towns (una banda creada per a l’ocasió), les cançons dels quals han sigut escrites per Billie Eilish i FINNEAS. Hulk en noia Tota aquesta suposada normalitat en què es troba instal·lada s’enfonsarà un dia al despertar-se, quan noti un canvi al seu cos: s’ha convertit en un enorme panda vermell i, depenent del seu estat d’ànim, es transformarà fins que aprengui a tenir el control sobre si mateixa. «Per mi era la metàfora perfecta de la pubertat, la d’una nena que és un còctel d’hormones i no té prou eines per saber què és el que li està passant. Jo recordo estar sempre vermella, per la fúria, la vergonya o l’amor. I, per descomptat, la menstruació és vermella», explicae Domee Shi a EL PERIÓDICO durant la seva visita a Madrid per presentar la pel·lícula. «És com Hulk, però en noia. I en comptes de verd, vermella, peludeta i adorable». A la pel·lícula es dinamiten els tabús sobre la regla i sobre el desig sexual adolescent i es reivindica l’amistat entre noies com a espai de confort, sobretot a l’hora d’escapar-se del control que poden exercir els progenitors en una etapa que tendeix a la confusió tant emocional com física. «Volia donar protagonisme al meu jo de 13 anys i també parlar de la relació que tenia amb la meva mare en aquella època. És un moment dur per a les dues parts, perquè es generen moltes bretxes d’incomprensió. Qualsevol cosa la vius de forma intensa i això és present en la Mei, en la seva manera de moure’s. És un autèntic terratrèmol i la pel·lícula s’impregna d’aquesta energia tan particular», continua dient la directora. Reconeix que volia córrer riscos amb aquesta pel·lícula i que va aconseguir tenir una absoluta llibertat creativa. ‘Red’ parla de la identitat, de com es forja la personalitat i de quina manera el nostre ‘jo’ acaba imposant-se davant l’herència i el passat a través de les decisions que prenem, bastint o trencant ponts depenent de les circumstàncies. Aquí no hi ha princeses, ni mons idíl·lics, i la fantasia s’utilitza com a metàfora del procés de canvi. Shi és una apassionada de l’‘anime’ i això es nota en la pel·lícula. El disseny és texturitzat, gairebé tàctil, molt colorista, i les expressions facials s’assemblen a les tècniques de l’animació japonesa. «Vaig créixer veient ‘anime’ i m’encanta com juguen amb les emocions de forma tan ràpida i fluida. Era perfecte per simbolitzar la muntanya russa en què viu la Mei, amb tots aquells canvis d’humor».

‘Red’: la pel·lícula d’animació de Pixar que trenca el tabú de la menstruació

La pel·lícula, que s’estrena a Disney+, és la constatació que l’estudi d’animació està intentant reinventar-se gràcies a autores com Domee Shi

El més llegit