Boicot cultural per la guerra: Polònia prohibeix tot el repertori musical rus

Parlar de la música com a nexe d’unió entre els pobles és fàcil en temps de pau. En temps de guerra tot canvia. A Polònia el Govern ha vetat no només els intèrprets del país dirigit per Putin sinó també el repertori rus. Es van cancel·lar els concerts del pianista Arcadi Volodos, que havia d’haver actuat a principis de mes, i l’òpera ‘Borís Godunov’ prevista per a l’abril. Tanmateix, l’aplaudit director rus Andrei Boreiko es manté com a titular al capdavant de la Filharmònica de Varsòvia. Els orígens de la seva família són a Ucraïna, com es va esforçar a explicar en un comunicat de condemna just després de la invasió russa. Des que va esclatar el conflicte obre els seus concerts dirigint l’himne nacional d’Ucraïna, sigui on sigui. «La missió de tot artista és expressar-se a través de l’art», diu. Deixaran fora grans compositors i no s’ho mereixen Aleksei Volodin, pianista rus El veto integral per part del Govern polonès ha deixat de pedra la comunitat musical. «Deixaran fora a grans compositors i no se’l mereixen», diu Aleksei Volodin, pianista rus que viu a Madrid i que va ser dels primers a criticar la invasió de Putin. «Mussorgski, de qui fa poc vaig interpretar a Àustria ‘Quadros d’una exposició’, era un home incapaç de fer mal a ningú. Es negava a pescar perquè no volia fer patir un ésser viu». I afegeix: «No sé de què serveix prohibir la música russa. La cultura ens hauria d’unir». L’Alemanya de Hitler L’últim cas de música prohibida a Europa es remunta a l’Alemanya de Hitler. Ho recorda Franco Panozzo, de l’agència d’artistes AMC, representant del violinista Serguei Krilov i pianistes com Arcadi Volodos, Grigori Sokolov o la jove Alexandra Dovgan, que a finals de mes actuarà al Palau de la Música Catalana. Acaba de posar ben visible a la seva pàgina web un anunci en què deixa clara la seva postura davant «aquesta bogeria». Diu: «No podem quedar-nos callats amb el que està passant actualment al món i estem obligats a fer una declaració clara dels nostres sentiments. Ens mantenim units contra aquesta guerra incomprensible i injustificable, i condemnem enèrgicament l’agressió, la guerra i totes les decisions polítiques perilloses que destrueixen el món i la pau». Polònia ha prohibit obres i artistes russos, sense fer distincions, incloent Xostakóvitx, que va utilitzar les seves simfonies com arma contra la tirania de Stalin. Ell també ha sigut silenciat. Panozzo tem que els països bàltics i Finlàndia s’afegeixin al veto. «És una cosa que és sobre la taula, és increïble que això passi. Em recorda la Segona Guerra Mundial. Qualsevol prohibició de l’art és insultant. S’hauria de separar la cultura de la política. Vivim un moment dur, només espero que aquesta guerra acabi al més aviat possible». La comunitat musical està en xoc. Il·lícit Els concerts de Denis Matsuev, els Virtuosos de Moscou i la Filharmònica de Moscou han sigut cancel·lats a Espanya per la incertesa actual. La promotora Ibermúsica busca noves dates però és complicat. No hi ha vols directes i ningú sap quan s’acabarà la guerra. Per a Llorenç Caballero, codirector d’Ibermúsica, obligar els artistes russos a posicionar-se no és lícit. «S’ha de tenir en compte que Rússia no és una democràcia, és una dictadura. No els hauríem de complicar més l’existència». I vetar la música dels seus compositors li sembla ridícul. «És terrible. Mai promouria el boicot a una tradició musical amb segles d’història. Una cosa és Putin, una altra la cultura russa». Rússia no és una democràcia, és una dictadura. No els hauríem de complicar més l’existència Llorenç Caballero, codirector d’Ibermúsica La Philharmonie de París i la Cité de la Musique han modificat la seva programació «en solidaritat amb el poble ucraïnès». El dilluns 28 el febrer van anul·lar els concerts de l’orquestra del Teatre Mariïnski amb Valeri Gergiev, previstos per al 9 i 10 d’abril. Però la majoria dels artistes russos mantenen les seves actuacions. Tot i que el Teatro Real de Madrid ha prescindit del Ballet del Bolxoi, Peralada dels ballarins del Mariïnski i el Liceu s’ha quedat sense Netrebko. La cultura uneix, la guerra separa. Jordi Martí, tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va demanar als responsables dels centres culturals que exigissin als artistes el seu compromís amb la pau. Volodin, que aquest divendres comença a Tarragona una gira amb la Franz Schubert Filharmonia que diumenge recalarà a l’Auditori Nacional de Madrid i dimarts al Palau de la Música Catalana, ho va fer abans de motu proprio. «Mai vaig pensar que veuríem una cosa així», diu el pianista. Va ser un dels primers a pronunciar-se en contra de la invasió. «Com a músic rus, tinc la necessitat i la responsabilitat d’aclarir davant el meu públic i el món que rebutjo rotundament l’atac de Vladímir Putin a Ucraïna i estic en contra de la guerra». «Ningú m’ho va demanar. Em va sortir del cor», assegura. «Lamento veure que molts veuen els russos com una força del mal. ¡No tots som iguals! La majoria dels meus compatriotes estan terroritzats amb el que passa a Ucraïna». Creu que obligar els artistes a pronunciar-se contra la guerra és un error. «En una democràcia tothom és lliure de preguntar el que vulgui però un ha de ser lliure per contestar o callar». Disjuntiva Volodin entén que hi hagi qui opti per això últim. «Els músics necessiten tocar per poder viure. Si no es pronuncien estaran vetats aquí però si ho fan tindran problemes al seu país. No es pot obligar la gent a parlar. Una altra cosa és apartar-los perquè recolzen el Govern de Putin», diu sense citar Valeri Gergiev, aclamat director que ha sigut vetat a tot arreu. Ucraïna ja ho va fer fa anys, després del seu suport a l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014. Volodin comprèn que amb la situació actual hi hagi qui, davant la disjuntiva d’haver de significar-se a favor de Rússia o Occident, opti per allunyar-se dels escenaris. Això han fet la soprano Anna Netrebko i el director Tugan Sokhiev, que capitanejava l’Orquestra Bolxoi i la del Capitole de Tolosa. «No puc veure els meus col·legues amenaçats, tractats sense respecte i transformats en víctimes de la cultura de la cancel·lació. Em veig forçat a fer front una elecció impossible entre els meus estimats músics russos i els meus estimats músics francesos, així que he decidit renunciar», va explicar el mestre en un comunicat.

La guerra cultural contra Rússia entra en escena

Mentre Occident pressiona els artistes russos perquè es posicionin contra la invasió d’Ucraïna, Polònia ha anat més enllà i ha prohibit tocar el repertori rus

El més llegit