Robert Pattinson pensa en gran

Tot i que costi creure-ho, Robert Pattinson (Londres, 1986) al principi no va ser considerat l’home ideal per encarnar al vampir vegetarià Edward Cullen de ‘Crepuscle’. No recolzava aquesta opció ni l’autora dels llibres, Stephenie Meyer, ni els seus més entregats lectors; alguns creien que el jove actor anglès tenia més cara de gàrgola que de seductor xuclasang. I no obstant, a finals dels dosmils Pattinson semblava inextricable de la saga d’èxit, amb tot el que això podia comportar per a la seva carrera. O per a la seva vida personal, sobretot per estar embolicat en una relació complicada amb la seva parella a la pantalla, Kristen Stewart. Quan, a principis de la dècada passada, l’actor va començar a decantar-se pel cine independent, semblava escapar-se d’un doble enemic: l’encasellament com a ‘poster boy’ i el focus dels paparazzis. Ell ha assegurat, no obstant, que si va començar a fer pel·lícules arriscades i a encarnar personatges complexos, inusualment innocents, tremendament cínics, o simplement reals en les seves capes de raresa, no va ser per provar res a ningú, sinó perquè aquesta mena de cine era el que sempre li havia agradat. Per algun motiu, pel que sembla inseguretat, mai havia cregut que els grans autors podrien estar interessats en ell. Però ho estaven. El primer a apostar fort per Pattinson va ser David Cronenberg, que el va convertir en protagonista de la seva adaptació de la novel·la ‘Cosmòpolis’ de Don DeLillo i, no gaire més tard, el va convidar a participar en la seva fosca sàtira de Hollywood ‘Maps to the stars’. En totes dues, el director de ‘La mosca’ convidava el jove actor a deslligar-se de la castedat i muntar-s’ho al seient posterior d’una limusina. Creador de cinefílies Aquell Pattinson era sorprenent, torbador i, per a joves espectadors completistes del seu ídol, probablement xocant. És molt possible que aquest actor hagi fet més pel creixement de la cinefília seriosa entre els joves que tots els professors i crítics de cine del món junts. Amb el guiatge de Pattinson, molts hauran descobert Cronenberg, i a continuació Anton Corbijn, James Gray, els germans Safdie, Claire Denis o Robert Eggers, directors que li han ofert l’oportunitat de desencadenar una energia caòtica i visceralitat potser una mica reprimides en el passat. De la forma més inesperada, Pattinson es convertia en l’actor més estimulant de la seva generació: hipnòtic i creïble en qualsevol repte, del descurat explorador de ‘Z, la ciudad perdida’ al lladregot amb accent novaiorquès de ‘Good time’. En l’odissea espacial ‘High life’, de Denis, i ‘El far’, d’Eggers, l’actor anglès es va embarcar en dos descensos a la bogeria. Tot i que va aconseguir fugir de Hollywood, les càmeres encara el van seguir i van contribuir a agrejar la seva relació amb l’artista de R&B de vanguàrdia FKA Twigs. Des de fa un parell d’anys, surt amb l’actriu i model Suki Waterhouse, però la seva relació sembla menys pública. Pattinson va decidir fer una separació radical entre la seva vida personal i professional. L’any passat comentava al ‘Sunday Times’: «Si deixes que la gent entri en la teva intimitat, l’amor es devalua. Si un estrany li preguntés pel carrer per la seva relació, creuria que és un acte de mala educació. Posant un mur, tot acaba millor». Horitzons de grandesa Després d’enamorar els autors, Pattinson es va plantejar tornar a enamorar els estudis. Demostrar que podia encapçalar un projecte car i ser un actor econòmicament viable. Assegurar-se una bona jubilació. Tot això, a ser possible, sense deixar de ser exigent, és a dir, treballant amb directors amb tant segell personal com Christopher Nolan (‘Tenet’) i Matt Reeves (‘The Batman’). En Nolan ha recaigut la responsabilitat de salvar Hollywood d’un any negre: s’espera que ‘Tenet’ sigui la pel·lícula que arrossegui la gent als cines mentre aquests es reobren internacionalment amb totes les precaucions. Com un dels actors principals del film (El Protagonista, i així s’anomena el personatge protagonista, és John David Washington), Pattinson també podria ser responsabilitzat del seu èxit o el seu (improbable) fracàs. Fins i tot en una pel·lícula amb 225 milions de dòlars de pressupost, amb impossibles ‘set-pieces’ d’acció en un grapat de països de tot el món, Pattinson continuarà sent Pattinson. En aquesta ocasió, segons diu, la seva interpretació està inspirada en les maneres de Christopher Hitchens, el polèmic assagista britànic. És clar que sí. Fins i tot pensa fer Batman a la seva manera. Tot i que gràcies a ‘Tenet’ va acabar agafant forma, fa poc explicava a ‘GQ’ la seva reticència a muscular-se en excés per al paper: «Si sempre estàs entrenant, ets part del problema. Estableixes un precedent. Ningú ho feia en els 70. Ni tan sols James Dean; tampoc és que fos realment musculós».

El més llegit