A l’Antiga Roma un general necessitava matar 5.000 enemics per aconseguir un ‘triomf’ i poder així tornar victoriós a la capital de l’Imperi. D’aquí que un ambiciós Juli César de 40 anys, governador d’Hispània Ulterior, no tingués cap escrúpol a massacrar militarment unes pacífiques tribus de vetons, assentats entre els rius Durius i Tagus (els actuals Duero i Tajo) per avançar en la seva carrera cap al consolat. «Necessitava, a més, aconseguir un botí amb què saldar els deutes. En tenia moltíssims. Perquè per tenir influència sobre les seves tropes i perquè treballessin al seu servei agafava prestats diners dels oficials per donar-los als soldats. Així, els lligava a tots, uns com a creditors i els altres com a deutors. Per a ell la corrupció va ser fonamental i per fer-ho necessitava molts diners. Les coses no han canviat tant. Heretem els defectes, més que les virtuts, dels antics romans». Ho explica en una entrevista, a un pas del Fòrum i del Colosseu, en ple centre de la Ciutat Eterna, el professor, historiador i escriptor Andrea Frediani (Roma, 1963), autor de la trilogia ‘Dictator’, amb el primer títol dels quals, ‘La sombra de Julio César’ (Espasa), es converteix en el nou fitxatge del grup Planeta per ocupar el buit que ha deixat al seu catàleg un altre paladí de la novel·la històrica, el valencià Santiago Posteguillo.