Bunbury es retira dels escenaris: ja no hi ha «pics» de cortisona que l’alleugin

Una malaltia que complica l’exercici del cant i li ocasiona un «immens dolor i sofriment», ha precipitat el dràstic anunci amb el qual Enrique Bunbury va agafar per sorpresa aquest dilluns tots els seus seguidors. «He pres la decisió, molt meditada i conscient, d’abandonar la meva activitat interpretativa, en els concerts i ‘tours’. Els concerts que queden pendents d’aquí al setembre del 2022 als Estats Units i Espanya seran els últims que realitzi», indica el comunicat que Bunbury va fer públic a les xarxes socials i amb el qual anuncia el final d’una trajectòria als escenaris els orígens dels quals es remunten a gairebé quatre dècades enrere. La nota del cantant saragossà, de 54 anys, comença amb la confessió que arrossega «des de fa uns anys» un «malestar» que li ha «costat molt localitzar i comprendre», i que va començar a manifestar-se en les gires dels àlbums ‘Mutaciones’ (2015-16) i, «sobretot», ‘Expectativas’ (2017-19). Amb la inactivitat pandèmica va arribar a pensar que el seu «mal» «s’hauria diluït», però la gira que ha realitzat per Mèxic aquest hivern ha vingut a confirmar «al contrari». En les últimes setmanes, Bunbury es va veure forçat a posposar dos dels concerts en aquest país, els de Toluca (8 de febrer) i el segon dels programats a la Ciutat de Mèxic (12). El comunicat consegüent va parlar llavors de «laringitis aguda». ¡¡¡EB nos comparte novedades en su Newsletter personal!!! 𝐒𝐢 𝐪𝐮𝐢𝐞𝐫𝐞𝐬 𝐥𝐞𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐧𝐞𝐰𝐬𝐥𝐞𝐭𝐭𝐞𝐫 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐥𝐞𝐭𝐚↓https://t.co/sQeOmhkj85 Fotografía Febrero 2022, México, Tour 35 años ©️ Jose Girl pic.twitter.com/wogXLDi1r9 — Enrique Bunbury (@bunburyoficial) 28 de febrero de 2022 Només quan està de gira Bunbury no precisa quina és la seva malaltia, si bé dona més detalls sobre la naturalesa del patiment. La realitat és que el coll es tanca i s’irrita, i les vies respiratòries dificulten el més lleu exercici i l’execució de la meva feina. Un quadro que es fa notar quan es posa en acció durant una gira. «Des del moment que surto de casa meva i comencen viatges i xous, un compendi de símptomes i dolors m’acompanyen des del matí fins al moment de pujar al xou», confessa, afegint que ha escoltat «diferents noms i diagnòstics» per referir-se al seu cas. Per tot això, «el que normalment era un plaer i delit, s’ha convertit en font d’immens dolor i sofriment», indica el cantant i compositor, que insisteix a associar aquests episodis al moviment. «Res d’això em passa mai si no estic de gira». L’anunci del seu adeu als escenaris respon a una decisió que «sabia pròxima». Però parlar de retirada artística seria inapropiat, ja que Bunbury entreveu continuar fent música i dedicar-se a altres activitats. «S’obre davant meu una infinitat de possibilitats en les quals el terreny creatiu, és a dir, compondre cançons, gravar discos, pintar i escriure llibres de poesia, forma part dels meus objectius», adverteix en el comunicat. Tinc l’edat per fer aquest canvi important en la meva vida i el recolzament de la meva família i ‘management’». Bunbury conclou la nota recordant, a tall d’inventari, que «en aquests 35 anys» ha realitzat 1.500 concerts a «Espanya, Europa, els Estats Units, Llatinoamèrica i el Japó», i donant les gràcies per aquest «gran viatge» al públic, a la seva banda, a l’equip tècnic i al ‘management’. Les últimes cites El cessament d’activitats escèniques suposa que els seus concerts del pròxim estiu a Espanya prenen un caire inesperat. El 28 de juliol començarà a la plaça de Toros de Múrcia l’anunciat periple de presentació de l’àlbum ‘Posible’ (2020), que ara es presenta com a comiat del cantant i que el portarà avuit places més, entre les quals el festival Vive Latino, de la seva natal Saragossa (2 i 3 de setembre; la data precisa no s’ha anunciat per ara), el madrileny Wizink Center (10) i el Poble Espanyol, de Barcelona (15). Abans, aquesta primavera, Bunbury ha de realitzar un ‘tour’ de 16 concerts de costa a costa als Estats Units. Dates que ara prenen un significat urgent, d’última crida per a un artista que ha disfrutat tant de la gravació de música a l’estudi com de la celebració del seu rotund personatge sobre l’escenari. Per això, no falten mirades encaminades a matisar l’anunci d’aquest dilluns, com la de Pep Blay, biògraf de Bunbury (amb qui va treballar intensament en el volum ‘Enrique Bunbury. Lo demás es silencio’, Ed. Plaça & Janés, 2007), que deixa anar dubtes sobre l’abast final d’aquest adeu als concerts. «Estic segur que la seva decisió és seriosa, però amb el que a ell li agrada el directe, em costa creure que sigui tan radical i definitiva, i que més endavant no s’obri a oferir actuacions esporàdiques», medita el periodista, novel·lista i guionista. Precisament, aquell llibre començava amb l’escena d’un Bunbury indispost, atès per un metge d’urgència, hores abans d’actuar al barceloní Sot del Migdia (2004) amb ‘El huracán ambulante’. El concert va arribar a perillar, revelava Blay a les pàgines, però el va salvar un xut de mitomania. Literalment: el cantant es va recuperar després de demanar-li al metge d’urgència que li dispensés «un pic» de cortisona com el que li havia subministrat una vegada a un pioc Bob Dylan. «Amb la mateixa xeringa», li va demandar de broma l’aragonès. Potser no tots els mètodes miraculosos s’hagin esgotat.

Bunbury es retira dels escenaris: ja no hi ha «pics» mitòmans de cortisona que l’alleugin

El cantant aragonès fa públic un problema al coll, que «es tanca i irrita», i li causa un «immens dolor i sofriment», per anunciar que la seva nova gira, amb parada al Poble Espanyol el pròxim 15 de setembre, serà l’última de la seva carrera

El més llegit