L’expectació era gran. Fa cinc anys arrencava a volar a Londres un elogiat text del dramaturg barceloní més internacional. La versió catalana s’ha fet esperar però ha valgut la pena, perquè arriba a La Villarroel amb els engranatges ben rodats i les millors peces possibles. Mecànica argumental, enginyeria del drama que funciona amb la precisió d’un rellotge construït amb artesania i intuïció. A Guillem Clua li sobra ofici, i en aquesta peça es torna a posar de manifest la seva formidable capacitat per modelar estructures preciosistes al servei d’històries amb valors.
Crítica de teatre