El cicle BCN Clàssics va tornar amb l’Orquestra de la Suisse Romande capitanejada pel seu director artístic i musical, Jonathan Nott, i ni més ni menys que amb la ‘Ciquena Simfonia’ de Mahler. Com a preàmbul es va comptar amb el flautista Emmanuel Pahud en el ‘Concert en Sol major, K. 313’, de Mozart; el músic suís, que ocupa el lloc de primer flauta de la Filharmònica de Berlín, va demostrar la seva afinitat amb el geni de Salzburg en aquesta obra fonamental del repertori i de gran complexitat per al solista, que ha de frasejar amb gust mentre es mou per una escriptura exigent i virtuosa. Pahud va poder amb això sense problemes; per contra, va aplicar enginy i una digitació prodigiosa units a un control del ‘fiato’ impressionant. Com a propina va regalar una emotiva ‘Syrinx’, de Debussy, desitjant, en perfecte castellà, que «tant de bo trobem una mica de pau en aquesta peça». Una meravella, fins i tot tractant-se d’una cançó d’agonia.

Mozart va aportar aire fresc a una vetllada que es desenvolupava en un dia fatídic, amb una guerra esclatant al continent. Per això, i per desgràcia, la ‘Cinquena’ de Mahler no va poder ser més oportuna. El seu caràcter ombrívol i les referències a temàtiques relacionades amb la mort que envolten la partitura, van convertir aquesta brillant interpretació en tota una pregària. La ‘Marxa fúnebre’ que obre l’obra i el seu famós ‘Adagietto’, sobretot, van crear un especial ambient davant un públic amb la invasió d’Ucraïna en la ment. La lectura de Nott –sense partitura– va arribar plena de contrastos i amb un so sumptuós i equilibrat, amb solistes de luxe firmant una versió per al record.