Podem parlar d’Anna Ferrer com una cantant que s’alimenta del llegat tradicional, però ella prefereix explicar-se d’una altra manera: es presenta sense embuts com una «fetitxista de les coses velles, del que ja ha sigut utilitzat», i no només en la música sinó «a la roba o a les receptes de cuina». Assegura que quan canta, per exemple, un bolero, pressent les «mil ànimes» que aquest gènere conté, i d’aquesta abracadabrant manera configura els seus repertoris de cançons antigues i noves, en les quals flota, i l’abraça, una expressivitat antiga i vibrant.
Veu mediterrània heterodoxa
Anna Ferrer canta contra l’‘estigma balear’: «¡No soc una ensaïmada!»
La cantant menorquina presenta ‘Parenòstic’, un espectacle en solitari amb direcció d’El Niño de Elche, en el qual aborda tonades populars i composicions pròpies
L’artista s’acompanya del ‘guitarró’, la guitarra, el teclat i el tambor, acollida pels festivals Barnasants i Tradicionàrius