Fins i tot tenint en compte l’explosió de talent que Carla Simón va oferir amb ‘Estiu 1993’, la seva segona pel·lícula, ‘Alcarràs’, resulta sorprenent i aclaparadora. Retrat d’una família d’agricultors obligada a renunciar a la terra que ha estat treballant durant dècades, exhibeix no només algunes de les virtuts ja detectades en el seu debut –la precisa difuminació de la línia que separa realitat i ficció, l’abassegadora sensibilitat a l’hora de retratar a la infància– sinó també moltes altres que a la directora barcelonina no se li coneixien fins ara, com el maneig habilíssim dels actors no professionals, la capacitat per a la reflexió sociopolítica i l’ús expert del món natural com a font d’emotivitat.