Carla Simón: «Nosaltres, les directores, som aquí per quedar-nos»

Carla Simón va venir, va veure i va vèncer. O més ben dit va venir i va vèncer, punt; tot va passar tan ràpid que no va tenir ocasió d’adonar-se que, mentrestant, estava fent història. Va arribar a la Berlinale diumenge després d’haver estat treballant en el seu segon llargmetratge, ‘Alcarràs’, literalment fins a l’últim moment; dimarts a la nit el va estrenar mundialment en el certamen alemany i, abans que els assistents a aquesta projecció li dediquessin una sonora ovació, la premsa ja havia començat a publicar entusiastes crítiques de la pel·lícula. Tan sols 24 hores després, la directora barcelonina pujava a l’escenari a recollir l’Os d’Or. «En el transcurs d’aquella jornada ens van informar que es requeria la nostra assistència a la cerimònia de lliurament de premis, però no ens van dir res més», ens recorda aquest dijous. «Vaig passar bona part del dia fent entrevistes, així que ni vaig tenir temps de posar-me nerviosa. A la tarda, de camí a la gala, em vaig adonar que ni tan sols havia pensat què diria al pujar a l’escenari». L’anunci del palmarès va transcórrer a la manera d’una tensíssima espera. «Anaven repartint-se premis i quedant cada vegada menys per adjudicar, i ‘Alcarràs’ continuava sense ser esmentada». Ni tan sols segons abans que es descobrís el títol de la pel·lícula guanyadora de l’Os d’Or, quan no quedaven més estatuetes per adjudicar i per tant estava clar que el triomf era per a ella, Simón n’havia pres consciència. «Era més assenyat pensar que hi havia hagut una confusió, que la nostra presència allà era un error». Després de l’explosió d’alegria, dels agraïments de rigor, de les nervioses declaracions als mitjans, va tenir ocasió de conversar amb els membres del jurat durant el sopar. «Em van dir que la nostra era l’última de les pel·lícules competidores que havien vist, i que la seva decisió de premiar-la va ser immediata i unànime. Em vaig quedar sense paraules». Toc d’atenció ‘Alcarràs’ és el primer llargmetratge espanyol que obté la victòria en un dels festivals més importants del món des que ‘La colmena’, de Mario Camus, va guanyar l’Os d’Or fa 39 anys; fins ara, cap director espanyol ha aconseguit el màxim guardó a Cannes o a la Mostra de Venècia. Simón veu el seu triomf d’ahir a la nit com una invitació a l’optimisme, però, sobretot, com un toc d’atenció. «De cap manera hauria succeït si ‘Alcarràs’ no fos una coproducció amb Itàlia, que és el que a mi em va permetre fer-la amb un pressupost molt més gran a l’habitual en el cine espanyol. Espero que aquest premi faci entendre la gent adequada que, quan s’hi inverteixen suficient diners, les nostres pel·lícules viatgen de meravella per la resta del món». I així mateix, sens dubte, el que va passar ahir a la Berlinale certifica el canvi de paradigma que el panorama cinematogràfic està experimentant en termes de gènere; al cap i a la fi, tant l’última edició del festival de Cannes com les dues més recents tant de la Mostra com del festival de Sant Sebastià es van saldar amb victòries d’obres dirigides per dones. «No crec que estiguem en situació de tirar coets, perquè el nombre de directores continua sent molt menor que el de directors», adverteix Simón. «Però que ningú tingui cap dubte que nosaltres som aquí per quedar-nos».

Carla Simón: «Nosaltres, les directores, som aquí per quedar-nos»

La directora catalana, sense temps encara per digerir la gesta aconseguida a la Berlinale, adverteix que encara hi ha molta feina per fer quant a paritat

El més llegit