Vam descobrir Carla Simón amb ‘Estiu 1993’. Era la seva primera pel·lícula i en ella va abocar alguns records de la seva infància quan, després de perdre els seus pares per la sida amb tan sols sis anys, se’n va anar a viure amb els seus oncles a la Garrotxa. La seva ‘opera prima’ es va convertir en un autèntic esdeveniment i ens va descobrir una directora dotada d’una enorme sensibilitat, capaç de captar moments quotidians d’una forma tan transparent com poètica. Perquè el cine de Carla Simón té una cosa intangible i profundament humana. Hi cap el dolor més profund, també la lleugeresa, la sensibilitat per la cura dels detalls i l’amor pels seus personatges.