El cine espanyol ressuscita amb projecció internacional després de la pandèmia

¿Viu el cine espanyol un moment dolç? ¿I afecta tot el teixit industrial i artístic? Perquè hi ha cintes més comercials, independents, apostes radicals beneïdes pels festivals, cine social i comèdia, de terror i d’intriga, fermes candidates als Goya, noms que es colen a la festa dels Oscars i algunes, no gaires, dissenyades per rebentar la taquilla, com les de Santiago Segura. Contemplat el panorama globalment es veu una certa sensació de canvi, però sempre amb reserves. Venint d’on venim (pandèmia, confinament, tocs de queda, restriccions d’aforament, projectes caiguts, la competència ferma de les plataformes i títols que esperen impacients la data d’estrena, cas de ‘Malnazidos’, presentada a Sitges del 2020 i encara inèdita en sales), la situació sembla més benigna del que podríem haver augurat fa uns mesos. Recuperació Alguns són els elements que fan pensar en aquesta recuperació artisticoindustrial. Feia dècades que un festival del prestigi del de Berlín no tenia a la seva secció oficial a concurs dos pel·lícules espanyoles, totes dues dirigides per cineastes catalans, Carla Simón i Isaki Lacuesta. Ella presenta el seu segon llargmetratge, ‘Alcarràs’. Ell, el seu film sobre el trauma posterior als atemptats terroristes a París de novembre del 2015, ‘Un año, una noche’. El fet que s’hagin seleccionat tres pel·lícules espanyoles a Berlín és un reflex del bon moment pel qual està passant el cine espanyol BTeam Pictures La pel·lícula de Lacuesta la distribueix l’empresa BTeam Pictures, que també ha portat a les sales títols produïts per la mateixa companyia com ‘Las niñas’, de Pilar Palomero, la millor pel·lícula al festival de Màlaga i en els premis Goya del 2020. BTeam porta igualment un tercer títol a la Berlinale, a la secció Panorama, ‘Cinc lobitos’, òpera prima d’Alauda Ruiz de Azua. «El fet que s’hagin seleccionat tres pel·lícules espanyoles a Berlín és un reflex del bon moment pel qual està passant el cine espanyol, ja que, de forma intermitent, només hi ha hagut presència de cine espanyol en seccions paral·leles del festival», expliquen des de BTeam. «Des de fa més de 40 anys no es repetia tanta presència espanyola en aquest certamen». La ruta La participació a Cannes (on l’any passat hi va haver ‘Libertad’ de Clara Roquer, una de les clares candidates als Goya d’aquest any), Berlín, Sant Sebastià, Locarno o Venècia, és important per a la bona carrera internacional de qualsevol pel·lícula. «‘Las niñas’, per exemple, es va presentar el 2020 a la secció Generation de Berlín i després va guanyar a Màlaga», comenten els responsables de BTeam. I abans, el debut de Simón, ‘Estiu 1993’, va fer la mateixa ruta amb tant o més èxit encara: millor òpera prima a Berlín, millor pel·lícula a Màlaga i millor direcció novella en els Goya. Tenint en compte que sent, en teoria, un film minoritari, el de Simón va tenir una recaptació de 1.200.00 d’euros, cosa que ratifica el seu valuós paper com a cine d’autor i proposta industrial. Sorprèn que aquest moment de crisi sigui un dels de més creativitat en el cine espanyol quant a qualitat i varietat José Luis Rebordinos Del festival de Sant Sebastià de l’any passat van sorgir dues de les pel·lícules de més ressonància i bona etapa a les sales, ‘El buen patrón’ (dos milions i mig de recaptació i 20 nominacions en els Goya) i ‘Maixabel’, així com un documental de característiques inusuals (‘Quién lo impide’) i un potent film de gènere de terror, ‘La abuela’, dirigit per Paco Plaza amb guió de Carlos Vermut. Ja estan pràcticament completades per a aquest any pel·lícules de cineastes importants com el mateix Vermut (‘Mantícora’), Rodrigo Sorogoyén (‘As vestas’), Jaime Rosales (‘Girasoles silvestres’), Alberto Rodríguez (‘Modelo 77’), Fernando Franco (‘La consagración de la primavera’), Pilar Palomero (‘La maternal’) o Paco León (‘Rainbow’). Sobre el paper, una bona collita en temps encara de restriccions i de sales que no s’omplen. Llum pròpia La presència espanyola en festivals internacionals no ha cessat. ‘Cerdita’, una curiosa pel·lícula de terror, gore, segrestos, assetjament escolar, adolescència i Espanya buidada, va brillar amb llum pròpia en el recent Sundance, el certamen més ‘indie’ de tot el planeta. «Sorprèn que aquest moment de crisi sigui un dels de més creativitat en el cine espanyol quant a qualitat i varietat», comenta José Luis Rebordinos, director del festival de Sant Sebastià. «La presència d’aquest any en certàmens internacionals, a més de Berlín i Sundance, serà molt important. Coincideix amb produccions petites, però d’enorme interès. En els 12 anys que va estar com a director del festival, no havia vist tantes coses suggerents com en la passada edició i la que estem preparant». Per rematar, el compositor Alberto Iglesias –per ‘Madres paralelas’ – i el director Alberto Mielgo –pel seu curt d’animació ‘El limpiaparabrisas’– acompanyaran Penélope Cruz i Javier Bardem –tot i que aquest sigui pel seu treball en una producció nord-americana, ‘Ser los Ricardo’– en un altre dels grans aparadors al món, la cerimònia dels Oscars. Estem en un moment molt singular en el sector audiovisual, on alhora es viuen il·lusions i inquietuds Juan Antonio Vigar Màlaga és el festival del cine espanyol, i el seu director, Juan Antonio Vigar, reflexiona sobre la situació actual: «Estem en un moment molt singular en el sector audiovisual, on alhora es viuen il·lusions i inquietuds. No estem assistint a un simple canvi, sinó a una autèntica ‘revolució’ com a conseqüència de la irrupció del digital, les plataformes en VOD, la frontera entre formats i el canvi de tendències en els espectadors cap a un consum de cine més gran a casa impulsat exponencialment per la pandèmia». No es discuteix la qualitat, però, a més, per a Vigar, «pel que fa a la producció, els elements industrials són ara més sòlids i diversos, afavorint una ocupació més gran, incrementant l’oferta i plantejant aliances més eficients». Model Queda, per descomptat, definir el nou model de negoci per als pròxims anys, alterat pel consum en plataformes. Esperançats, però sense alçar les campanes al vol. Recordem que el 2021 hi va haver 41 milions d’espectadors en els cines espanyols, una xifra molt inferior als 105 milions del 2019. Del total de 251 milions d’euros recaptats l’any passat, la taquilla quant a films espanyols va ser inferior als 40 milions, tres menys que el 2020 (amb 7,3 milions d’espectadors consumint cine espanyol). El 2019, sense covid-19 a l’horitzó, es va arribar a recaptar per al cine d’aquí l’estimable xifra de 94 milions d’euros (16 milions d’espectadors). I queden una mica més lluny les xifres del 2018, amb gairebé 104 milions d’euros recaptats per al cine espanyol, amb ‘Campeones’ encapçalant la llista. De moment seguim lluny del rècord històric, els 125,7 milions d’euros de l’any 2014, tot i que gairebé la meitat se’ls va emporta ‘Ocho apellidos vascos’. «Es tracta de deixar de pensar ‘com venem el que tenim’ per començar a pensar ‘què ens volen comprar’. Això orientarà la producció i servirà de guia a l’exhibició», conclou el director del certamen malagueny

El cine espanyol ressuscita amb projecció internacional després de la pandèmia

La presència de films a la Berlinale, en la pròxima cerimònia dels Oscars i a les sales augura una recuperació del sector

El més llegit