En els anys previs a la despenalització de l’avortament als Estats Units, el 1973 una organització anomenada Jane Collective es va dedicar de forma clandestina a assistir dones que necessitaven interrompre l’embaràs. Les voluntàries del col·lectiu oferien assessorament i organitzaven intervencions quirúrgiques, i van arribar a possibilitar uns 12.000 avortaments. Segur que les dificultats que van superar per fer-ho van ser molt més perilloses i traumàtiques del que semblen a ‘Call Jane’, la ficció que hi està basada i que aquest diumenge ha sigut presentada a concurs a la Berlinale.
Festival de cine de Berlín
‘Call Jane’, o com banalitzar la lluita feminista
La pel·lícula de Phyllis Nagy no explora els riscos legals i mèdics afrontats per Jane Collective i tampoc evidencia cap interès pel debat moral i ètic que envolta l’avortament

El més llegit
- Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci