Virtuoses violinistes amb vaporosos vestits de la Ventafocs, ‘tenors de platí’ tardorals i inflant els seus fracs com paons, un carrusel de valsos, marxes i àries de conte de fades, somriures sense segona intenció i molta broma amb el públic en tres hores de diàleg continu. I en el centre del quadro, la figura i el violí del senyor André Rieu, un tipus que sap el que fa: segurament el fenomen més gran amb fons clàssic des d’Els Tres Tenors, capaç d’omplir un recinte com el Palau Sant Jordi, aquest dissabte, malgrat la (gairebé) indiferència de la premsa.