Més que als morts, les exèquies sumptuoses alimenten la vanitat dels vius. Corre per internet una frase similar atribuïda a Eurípides, pare de la tragèdia, i ve a tomb perquè els funerals tenen una bona dosi de teatre, com la resta dels rituals socials que La Cubana ha esbudellat amb sorna en els seus més de quaranta anys d’història. No sonen ara les ‘Campanades de boda’ sinó el toc de difunts en els ritmes més variats, els que imprimeixen la lletra i la música del seguici fúnebre més esbojarrat vist mai en un teatre.