Chris Whitaker: apunyalat, drogoaddicte, ‘broker’ arruïnat i avui escriptor d’èxit

Tenia 19 anys quan un atracador el va apunyalar dues vegades al costat. En va poder evitar una tercera al pit. «Em va robar la cartera, el mòbil. Em va amenaçar. Em va dir ‘sé on vius’. Vaig tenir por. Va ser molt traumàtic. Vaig estar espantat durant anys», explica Chris Whitaker, que assegura ara haver aconseguit «girar full» d’un passat de novel·la: no dormia, no menjava. «Vaig caure a les drogues. Em vaig emborratxar i vaig tenir un accident de cotxe», se sincera. I es va plantar a la City de Londres per treballar de ‘broker’: va perdre un milió de lliures en una operació i ho va ocultar. L’empresa no el va denunciar si els tornava la meitat. «Ara estic millor que mai, ja no tinc res a veure amb aquell noi arruïnat. És la meva experiència i m’ha fet qui soc. No puc viure terroritzat pel meu passat. I he après dels errors que vaig cometre», confessa l’avui escriptor d’èxit, a punt de viatjar a Barcelona per participar en el festival BCNegra amb ‘Empezamos por el final’ (Salamandra), un premiat ‘thriller’ traduït a 20 idiomes i del qual Disney prepara una sèrie. «No crec que sigui possible superar-ho del tot. Durant molts anys vaig tenir problemes, quan veia una escena violenta a la televisió, al cine, o la llegia en un llibre, m’afectava. Em posava nerviós veure un ganivet, una navalla. Tenia la sensació que no tancava la ferida, perquè el temps cura només fins a cert punt. Parlar i escriure d’això m’ha ajudat. L’alcohol, les drogues... aquest núvol és allà, darrere meu i sempre el portaré a sobre», continua Whitaker per videoconferència des d’una «cabaneta tipus Ikea» que va muntar durant el confinament per escriure tranquil ena Hertfordshire, on viu amb la seva dona i els seus tres fills, a prop de Londres. Els personatges de ‘Empezamos por el final’, ambientada als Estats Units –Califòrnia i Montana–, estan, com el seu creador, marcats pel que els va passar en el passat. Quan tenia 15 anys, Vincent va atropellar per accident i va matar la germana petita de la seva amiga Star. Va acabar en una presó d’adults, de la qual surt 30 anys després. Ella, que va caure en una espiral autodestructiva, és mare soltera de Robin, de 5 anys, i Duchess, de 13. I per ells, abans que es produeixi una altra mort, vetlla el policia Walk, la seva «brúixola moral» i amic de Vincent i Star, que intenta ocultar que té Parkinson, «una malaltia que l’obliga a créixer, a deixar de mirar enrere i preguntar-se què li ofereix el futur». «Escriure sobre Duchess em va servir de teràpia, a través d’ella explicava les coses que jo sentia», explica Whitaker, que molt abans de publicar la novel·la ja la imaginava «amb barret cowboy i pistola». «Descobreix que ha tingut un avantpassat proscrit i s’autodeclara una malfactora. No ha tingut infància i assumeix les responsabilitats d’una adulta, cuidant el seu germà. La veia pensant en la venjança, i això és també molt de western –afegeix–. Tot i que crec que la venjança no tanca les ferides». A ell el que l’«ajuda» és parlar-ne. «Durant anys el vaig silenciar, però fer-ho em serveix de teràpia. De fet, el meu pare va saber allò de les drogues al llegir-ho al diari i em va renyar per no haver-l’hi dit abans. Pot ser que els meus fills, d’entre 11 i 8 anys, ho sàpiguen per Google abans que els ho expliqui jo. Quan em pregunten per la cicatriu els dic que va ser un tauró». No perdona a qui el va apunyalar, admet. «Però tampoc l’odio. No m’agradaria trobar-me’l. Tampoc voldria saber per què ho va fer. Vull pensar que devia tenir problemes en la seva vida». Quan va començar com a corredor de borsa tenia la sensació que «ho havia deixat enrere». «Però ara sé que no era així: ho vaig aparcar, ho vaig enterrar. Projectava una imatge de mi de persona amb èxit, però em vaig arruïnar i ho vaig perdre tot. Set anys després, quan seguia sense diners, continuava sense explicar-ho. No se’m dona bé demanar ajuda». Un any a Marbella Whitaker va acabar deixant la seva fein a la City. «Havia llegit una entrevista amb John Hart, que va deixar la seva professió d’advocat per escriure sense tenir experiència. Escriure sempre m’havia ajudat i volia explorar-ho». Amb la seva dona embarassada va fer un cop de timó. «Ho vam vendre tot, el cotxe i un bon pis, ens vam instal·lar a Marbella un any. Allà vaig trobar la pau i tranquil·litat que necessitava per fer-ho i vaig escriure la meva primera novel·la, ‘Tall oaks’». El 2020, durant el confinament, publicava ‘Empezamos por el final’ a Anglaterra. I continua escrivint. «Ho faria gratis, tot i que ningú em llegís», afirma. Ara, una altra novel·la, també sobre un crim i una història d’amor.

Chris Whitaker: apunyalat, drogoaddicte, ‘broker’ arruïnat i avui escriptor d’èxit

L’autor britànic, que va utilitzar l’escriptura com a teràpia per tancar les ferides del seu traumàtic passat, presentarà a BCNegra el seu premiat ‘thriller’ ‘Empezamos por el final’, del qual Disney ja prepara una sèrie

El més llegit