El llibre de la setmana

Crítica de ‘La verda és porta’: Quim Soler, un antiheroi de les lletres

El poeta Joan Todó aborda un llibre sobre el desconegut autor de la generació dels 70, que desborda els límits de la mera biografia

Crítica de ‘La verda és porta’: Quim Soler, un antiheroi de les lletres

Godall Edicions

Potser hi ha una escriptura més espinosa que l’escriptura del jo: l’escriptura de l’altre o l’anomenat gènere biogràfic. Joan Todó, poeta destre i savi, és conscient d’això i en la seva aproximació —per encàrrec—a la vida del desconegut escriptor Joaquim Soler i Ferret (Barcelona, 1940-1993), ‘La verda és porta’ (Godall Edicions) juga amb un doble començament: d’una banda, reconstrueix amb una ficció a l’estil Soler els seus últims dies a l’hospital, víctima d’un càncer i, de l’altra, il·lumina amb l’assaig el recorregut vital i creatiu de l’escriptor, relacionant-lo amb el context social i històric que li va tocar viure. El període va des del franquisme fins als Jocs Olímpics, passant per la Transició; parlem de l’anomenada generació dels 70. Todó desplega una perícia enlluernadora a l’hora de transmetre, al primer començament, la personalitat  inquieta, picant i desmesurada de Soler, i inventa una trama en la qual l’escriptor es passa definitivament a l’«altre bàndol», al món obert dels somnis, tal com al mateix escriptor barceloní li hauria agradat, «i com haurien de morir tots els poetes: somiant». Al segon començament, més assagístic, afina amb la descripció d’una època d’eclosió cultural i en la qual la literatura catalana es va forjant a mesura que s’entreguen premis com el Josep Pla i el Sant Jordi. El treball de Todó és minuciós, i permet comprendre com es van coure des de dins col·lectius tan importants per a la recuperació cultural com l’Ofèlia Dracs.