La toxicitat de la política espanyola arriba al Benidorm Fest

Com qualsevol qüestió irrellevant susceptible d’alimentar la polarització de l’opinió pública i inocular en un sector de la població un sentiment d’afront que ha de ser reparat, la controvertida elecció del representant d’Espanya a Eurovisió 2022 ha fet el salt a la política i s’ha convertit en un nou camp de batalla en la guerra entre partits. Amb la decisió del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Galícia en Comú de demanar al Congrés dels Diputats que els responsables de RTVE ofereixin explicacions sobre les presumptes «irregularitats» comeses en el procés que va donar com a guanyadora Chanel i la seva cançó ‘SloMo’ davant altres candidatures que gaudien de més recolzament entre el públic (Tanxugueiras i ‘Terra’, i Rigoberta Bandini i ‘Ai, mama’), el polèmic desenllaç del Benidorm Fest ha fet un salt quàntic fins al pla institucional. La notícia, que hauria de semblar grotesca, gairebé resultava previsible, perquè les maniobres per fer del concurs de cançons un front d’acció política ja venien d’abans. Factors de mobilització Des que es va saber que Tanxugueiras participarien en el Benidorm Fest amb un tema en gallec (idioma que, d’altra banda, el trio utilitza habitualment tant en la seva tasca artística com en la seva vida quotidiana), la qüestió lingüística, amb la seva derivada política, es va convertir en un important factor de mobilització, tant a favor com en contra (mai TVE ha enviat a Eurovisió una cançó cantada en una llengua oficial de l’Estat espanyol que no sigui el castellà). Una cosa semblant va passar amb ‘Ay, mamá’ de Rigoberta Bandini, que amb una inequívoca condició d’himne feminista va propiciar un corrent d’adhesions i una onada d’hostilitat que poca cosa tenien a veure amb l’aspecte purament musical de la cançó. I aquí van entrar els representants dels partits a intentar treure’n profit. Mentre els principals dirigents del nacionalisme gallec feien onejar la bandera de Tanxugueiras amb un fervor legítim però una mica xocant, fora de Galícia les forces polítiques en l’òrbita de Podem es manifestaven obertament partidàries d’una victòria de Rigoberta Bandini (amb algunes excepcions, com la de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que recolzava públicament les ‘pandereteiras’). La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va arribar a parafrasejar els versos d’‘Ay, mamá’ en un acte de campanya electoral a Castella i Lleó. «Arengues feministes» Com era d’esperar, la dreta va caure en la provocació. El líder del PP, Pablo Casado, va demanar «menys arengues feministes» a «aquests ministres de Podem que han fet declaracions sobre una cançó» i la diputada popular Edurne Uriarte, en un tuit bastant més verinós, va mirar de desacreditar «el feminisme caspós de les tetes» de Bandini apuntant la idea que la cantant barcelonina és independentista (una imputació bastant gratuïta, d’altra banda). Rigoberta Bandini y ese feminismo casposo de “las tetas”, nuevo referente de Irene Montero y la extrema izquierda Y es que Bandini es una catalana a la que le “cuesta sentirse española” — Edurne Uriarte (@EdurneUriarte) 29 de enero de 2022 En aquest clima de ‘fanatisme’ i toxicitat es va arribar dissabte a la final del Benidorm Fest, en què el pes de les opinions de l’anomenat jurat professional va inclinar la balança cap a Chanel malgrat que les votacions del públic relegaven la cantant, ballarina i actriu cubana d’Olesa de Montserrat a la tercera posició, per darrere de Tanxugueiras i Rigoberta Bandini. Un resultat discutible i molt contestat que ha portat RTVE a admetre que el procés haurà de ser revisat de cara a pròximes convocatòries i que ha disparat les acusacions de tongo. Transparència Doncs bé, al riu remogut han acudit els partits per llançar l’ham. Galícia en Comú, coalició formada per Podem i Esquerda Unida, va registrar al Congrés diverses preguntes dirigides al Consell de RTVE per tal que faci públics «els criteris de valoració per a la composició del jurat [del Benidorm Fest], la puntuació detallada de cada un [dels membres del jurat] i els criteris de valoració estipulats en les bases del desenvolupament del concurs per a la puntuació final». «L’ens públic ha de garantir un concurs amb total transparència», va al·legar el diputat de Galícia en Comú Antón Gómez Reino. També va registrar diverses preguntes al respecte el BNG, que a més va anunciar una sol·licitud de compareixença del president de RTVE, José Manuel Pérez Tornero, perquè expliqui al Congrés com es va triar els membres del jurat i per què molts espectadors van tenir dificultats a l’hora de votar. «Hi ha moltíssims gallecs que tenen la legítima percepció que es va actuar amb parcialitat per evitar que una cançó en gallec anés a Eurovisió», va assenyalar el diputat del Bloc Néstor Rego. Mentre això passava, tant Rigoberta Bandini (nom artístic sota el qual opera la barcelonina Paula Ribó) com les components de Tanxugueiras defensaven a les xarxes socials la legitimitat de la victòria de Chanel i li desitjaven tota la sort a Eurovisió. I, intel·ligentment, giraven full.

La toxicitat de la política espanyola arriba al Benidorm Fest

El BNG i Galícia en Comú exigeixen que els responsables de RTVE expliquin al Congrés els criteris de selecció del jurat i els detalls de les puntuacions

El més llegit