Anàlisi sociomusical de les cançons de Tanxugueiras, Rigoberta Bandini i Chanel

Cada una de les tres cançons representava uns valors i un cos ideològic distintius, amb poder per captar adhesions per si mateixos, però parlem d’un festival en què la textura musical, el ritme i el ganxo melòdic també són determinants. Repassem els temes que van encapçalar el (polèmic) rànquing final del Benidorm Fest, coronat per Chanel. ‘Terra’ (Tanxugueiras): ‘meigas’ vingudes del futur ‘Terra’ (Tanxugueiras): ‘meigas’ vingudes del futurLa cançó de Tanxugueiras fonia, almenys, tres cartes: el poder femení amb ancestrals ressonàncies matriarcals, el ressò de la música amb arrels (ara que el folk es filtra en el ‘mainstream’ del pop), i la reivindicació de les llengües cooficials amb una lletra en gallec i l’eslògan «non hai fronteiras» repetit en basc, català, asturlleonès i castellà. Molta simbologia que envolta aquesta turbo ‘muñeira’ en què Aida Tarrío i les germanes Olaia i Sabela Maneiro invoquen la tradició de les ‘pandereteiras’, dones que, en el món preindustrial, animaven els esdeveniments socials cantant i acompanyant-se de paners, panderetes i altres humils estris de percussió. ¿Però era ‘Terra’ una cançó adequada per a Eurovisió? El seu fons folk no seria cap novetat, recordant el currículum d’Irlanda i els sotracs balcanicoesteparis dels països de l’Est (sense anar, més lluny, el ritual forestal d’Ucraïna de l’any passat, ‘Shum’, de Go_A, que presentava similituds i va quedar cinquena). ‘Terra’ proposava gambades èpiques, veus en trànsit amb una aura ultramuntana vinguda del futur (trames electròniques, vestuari i maquillatge filogòtic propi de netes de les ‘meigas’ que no van poder cremar) i un recorregut melòdic monocord que s’escapava una mica del cànon eurovisiu guanyador. Una composició pròpia amb un entusiasta suport a les xarxes. ‘Ay, mamá’ (Rigoberta Bandini): coet pop amb candor maternal. ‘Ay, mamá’ (Rigoberta Bandini): coet pop amb candor maternal.L’altre gran damnificat del Benidorm Fest és aquest tema que eleva la figura materna anant al pit femení, literalment, com a origen de la humanitat i la bellesa. ‘Ay, mamá’ és un coet pop construït amb habilitat i sentit de l’humor, amb una irònica cita culta a Delacroix, un balboteig «mamamamama...» i un crescendo triomfal. Té moltes tornades amb ganxo, fins al punt que als resums de TVE els fragments seleccionats podien anar canviant i tots funcionaven. Com la cançó de Tanxugueiras, ‘Ay, mamá’ és una creació pròpia, de Rigoberta Bandini (l’àlies de la barcelonina Paula Ribó) i la seva parella, el guionista còmic Esteban Navarro (del duo Venga Monjas), que la va acompanyar al teclat en escena, on també van sortir dos cosins seus i dues ballarines. Una aposta de ‘fes-t’ho tu’ sense complexos i una posada en escena simpàtica, tot i que una mica pobra i innocent (més enllà de la teta planetària gegant) per competir amb els futuribles taurons d’Eurovisió. Però la cançó va representar una aposta diferent, refrescant, amb opcions per superar el ruïnós historial modern de RTVE al festival. Mai podrem saber fins on hauria arribat Rigoberta a Torí, si bé aquest estiu no li faltaran els bolos. ‘SloMo’ (Chanel): la dominadora aposta llatina. ‘SloMo’ (Chanel): la dominadora aposta llatina.Chanel Terrero, cantant, ballarina i actriu, ve del teatre musical, no és compositora i ‘SloMo’ és l’enginy elaborat per cinc hiperprofessionals, entre els quals l’avesat eurovisiu Leroy Sánchez i el ‘hit maker’ Keith Harris, coautor d’èxits de The Black Eyed Peas i el raper will.i.am. Buscant una veu per al seu tema, van veure en aquesta catalana d’Olesa de Montserrat, nascuda a l’Havana, la intèrpret ajustada per encarnar el rol de vedet llatina amb barri, xerrera i malucs, una tasca que va brodar al Benidorm Fest amb les seves remenades sinuoses i el seu vestuari urbà a l’estil Nathy Peluso. ‘SloMo’ pot respondre al que, des de RTVE, potser es creu que la resta d’Europa espera d’un artista espanyol, associant el país a aquesta llatinitat (barrejant castellà i anglès) que des de fa un temps apunta a l’hegemonia del pop de consum. Rimes de «boom» amb «zoom» i una tornada tossuda i en bucle, apel·lant a la «slow motion» amb tota la intenció sexual, si bé el punt àlgid arriba abans, quan adverteix, tota xula: «‘y no se confundan / señora y señore / Yo siempre toy ready / pa’ romper cadera, romper corazones’». Si a Tanxugueiras i Rigoberta les embolica un halo feminista, Chanel no es vol quedar enrere, entenent el seu empoderament per una altra via, la dominadora en la guerra de sexes. Però la seva cançó va ser la menys defensada de les tres en aquest planeta activista anomenat Twitter.

Anàlisi sociomusical de les cançons de Tanxugueiras, Rigoberta Bandini i Chanel

El trio gallec i les dues cantants catalanes van escenificar l’empoderament femení de maneres diferents i fins i tot antagòniques

El més llegit