Viatge a la Cuba esclavista del XIX des de l’Eixample de Barcelona

El pare de la besàvia de Rafael Tarradas Bultó (Barcelona, 1977) es va casar amb una indiana. Té molt poca informació d’ella, però alguns dels seus mobles, portats de Cuba, encara lluen a l’habitació de la Masia Sant Antoni (Baix Penedés, Tarragona) on dorm ell quan va a la casa del clan familiar. Si fa un parell d’anys ficcionava la història de la seva popular saga durant la Guerra Civil a ‘El heredero’ (2020), ara s’atreveix, a ‘El valle de los Arcángeles’ (Espasa), a viatjar a la Cuba esclavista encara sota domini espanyol de finals del segle XIX des de la Barcelona que llavors començava a sortir de les seves muralles i a construir l’Eixample. En aquesta Barcelona on conviu «una aristocràcia immobilista, una burgesia que és el pols de la ciutat i un proletariat maltractat», malviu, en una barraca de la Barceloneta, l’ambiciosa protagonista –«una espècie de Scarlett O’Hara espanyola»–, que veu l’oportunitat de sortir de la misèria seduint un jove ric que hereta un dels tres enginys sucreres cubans de la vall fictícia que dona títol a la novel·la, entre l’Havana i Matanzas. Diferència de classes «En aquella Barcelona era molt complicat pujar en l’escala social, però sí que era possible enriquir-se. Ella té molt a guanyar i res a perdre, i utilitza la carta de la seva bellesa i la seva falta d’escrúpols i de pietat per ascendir a foc», explica aquest net del fundador de Bultaco i Montesa, cosí de Sete Gibernau, nebot de l’aventurer Álvaro Bultó (mort mentre practicava paracaigudisme extrem) i nebot net de l’empresari José María Bultó (mort en atemptat terrorista). En aquesta documentada novel·la, per a la qual ha comptat amb l’assessorament d’un historiador i la guia de l’obra de l’hispanista britànic Hugh Thomas, aboca «dosis de ‘thriller’, història, aventures, amor i mort», per retratar una època «amb luxe i glamur, però també amb molta injustícia». El lector entra en els palaus i hisendes regentats per l’elit criolla i els indians enriquits amb les plantacions de canya de sucre, privilegiats que «s’esforçaven perquè res canviés» i sentien inquietud davant els primers cants d’independència i revolució a l’illa. El tràfic d’esclaus Però també coneix el món de pobres i esclaus. «Moltes famílies tenen avantpassats que van anar a Cuba a fer fortuna. Els Lamadrid, els Güell, els Coll, els marquesos de Comillas… fins a la reina María Cristina tenia una important plantació –assenyala–. I tots tenien alguna connexió amb l’esclavitud, o tenien esclaus treballant o un barco que els transportava...», constata Tarradas. El 1820 es va prohibir a les empreses espanyoles traficar amb esclaus però no així l’esclavitud a l’illa, on l’abolició no es faria efectiva a la pràctica fins al 1886. Fins aleshores hi va continuar havent el tràfic il·legal des de l’Àfrica i els esclaus no van deixar de ser propietat dels seus amos. El 1820, explica l’autor, els esclaus es converteixen en un bé de luxe perquè, si no és de manera il·legal, no poden reemplaçar-los si moren. «Em va sorprendre esbrinar que davant la falta de nous esclaus, els plantadors van contractar molts xinesos i gallecs, que firmaven per contracte que podien rebre càstigs físics. Anaven com assalariats lliures a un lloc on no tenien valor i on els tractaven com esclaus. De fet, eren semiesclaus». Camí de la independència Apareix a la novel·la una figura real, la de l’hisendat crioll Carlos Manuel de Céspedes, impulsor del primer alçament per la independència de Cuba, la guerra dels Deu Anys. «Va alliberar els seus esclaus i els va animar a unir-se a la insurgència, però no es va saber mai fins a quin punt ho va fer per un tema moral o perquè els necessitava per engrossir les files del seu exèrcit». Fos com fos, afegeix, «va ser el detonant de la futura independència de l’illa». Tarradas ja treballa en una continuació de ‘El heredero’: ambientada en la Segona Guerra Mundial.

Viatge a la Cuba esclavista del XIX des de l’Eixample de Barcelona

Rafael Tarradas Bultó torna amb ‘El valle de los Arcángeles’, novel·la ambientada en els enginys sucrers de l’illa i protagonitzada per una mena de Scarlett O’Hara espanyola

El més llegit