Al gueto de Varsòvia, de cabells rossíssims recollits en trenes i brillants ulls blaus, la jove jueva Niuta Teitelbaum semblava ingènua i innocent. Un dia va entrar decidida a l’oficina d’un alt oficial de la Gestapo i li va disparar a sang freda. No seria l’únic. A un altre li va clavar un tret al llit de casa seva. Amb l’aparença d’una grangera polonesa i fingida vergonya va entabanar també uns guàrdies nazis demanant-los xiuxiuejant parlar amb cert oficial d’un «assumpte personal», donant a entendre que l’havia deixat embarassada. Una vegada al seu despatx, va treure una pistola amb silenciador i li va disparar un tret al cap. Després, va sortir tranquil·la i somrient. Va matar també dos agents nazis més i va ferir un tercer, que va ser traslladat a l’hospital: disfressada de doctora, va entrar a la seva habitació i aquest cop no va perdonar, i es va carregar, a més, el guàrdia. No és estrany que amb aquest historial fos un dels assassins més buscats per la Gestapo, que l’anomenava «la petita Wanda amb trenes». Ella s’autodenominava «botxí». Va ser perseguida, torturada i executada. Pertanyia al grup comunista Espàrtac. Tenia 25 anys i és una de les oblidades dones poloneses jueves que la historiadora de l’art i còmica Judy Batalion, neta d’una supervivent de l’Holocaust, rescata en l’assaig ‘Hijas de la Resistencia’ (Seix Barral).