Paul Thomas Anderson va ambientar el seu tercer llargmetratge, ‘Magnolia’, a la vall de San Fernando, a l’àrea metropolitana de Los Angeles, el lloc en el qual viu des de fa molt temps. Aquell film era un relat coral d’històries independents que acaben relacionant-se entre si. Philip Seymour Hoffman va interpretar un dels personatges. De fet, fins a ‘The master’, Hoffman, mort el 2014, va intervenir en totes les pel·lícules d’Anderson excepte a ‘Pozos de ambición’, de manera que es va convertir en el seu actor més especial. Dues dècades després, el director situa l’acció de ‘Licorice Pizza’ de nou a San Fernando, que és tant un lloc com un estat d’ànim, el de diversos adolescents i joves a principis dels anys 70. I un d’aquests està interpretat per Cooper Hoffman. El debut davant les càmeres del fill de Seymour Hoffman estableix una emotiva relació amb anteriors treballs d’Anderson. No és només una espècie d’homenatge al seu actor predilecte. És també una transmissió de coneixement cinematogràfic, com si el director de ‘Licorice pizza’ li degués a Seymour Hoffman el tutelatge inicial del seu fill.