Roger Mas, el cantautor del miracle a Barnasants

Disc a disc, i ja van onze entregues, Roger Mas ha deixat la seva empremta revitalitzadora en un gènere de tan profunda tradició en l’imaginari català com és la cançó d’autor, conjugant mística i ironia, un do per la tonada diàfana i certa transcendència sensorial amb vista a l’altre costat del mirall. Ara que de gairebé tot fa, almenys, 25 anys, ja no ha de sorprendre que el trobador de Solsona commemori precisament cinc lustres en l’ofici i que ho faci sense autocomplaença: allà hi ha aquest nou disc, ‘Totes les flors’, que va recórrer per complet aquest diumenge a l’Auditori (sala 2), emmarcat en el primer cap de setmana de Barnasants. Va ser un recital de condensació de les seves qualitats fins i tot sense recórrer al repertori de clàssics, perquè ‘Totes les flors’ té alguna cosa d’antologia, amb cançons d’estrena, però expressant un ampli repertori de maneres expressives: l’enganyosa volatilitat del tema titular (la nena que escampa les flors i la que les trepitja amb delit) i el recolliment espiritual de ‘Tu vols àngels xisclant’; la rumbera i entremaliada ‘Amb la polla i amb l’ou’, consagrada a Carme Ruscalleda, i l’homenatge al «geni creador», amb toc de mariachi, de ‘Des del pont de la ciència’. A ‘Mort, qui t’ha mort’, jocosa ella, ens va venir a dir que no és el poder qui vol ensopir el poble amb pa i circ, sinó que és aquest qui el reclama, i a ‘Si us blau’ va reflotar un blues que tenia embussat des de fa anys amb els puntejos de guitarra d’un docte convidat, Quico Pi de la Serra. Cançoner encantat Veu en el seu punt de severitat amb doble fons, en un diàleg molt fluid amb els seus còmplices, els de llarg recorregut (el pianista Xavier Guitó i el baixista i contrabaixista Arcadi Marcet) i aquesta arma secreta anomenada Míriam Encinas Laffitte, embolicant les cançons en espècies índies (el dilruba) i aplicant flautes i percussions. Amb ells va desplegar Roger Mas el seu cançoner il·luminat per un encantament forestal, de profundes arrels, com en els rescats de ‘Les tres germanes’ (una de les quatre cites a ‘La casa d’enlloc’, 2010, àlbum que va dedicar al recentment desaparegut Ramon Muntaner), ‘El rei dels verns’ o la tradicional anglesa ‘Jordi’. Mas va passar per alt el seu àlbum més pop (‘Mística domèstica’, 2005, producció de Raül Refree), així com el més metafísic (‘Les cançons tel·lúriques’, 2008), però hi va haver picades d’ullet al 25è aniversari de carrera amb peces llunyanes com ‘I la pluja es va assecar...’ (que al seu dia va gravar amb el cor dels mestres Sisa i Pau Riba) i ‘Volant’, que van ressorgir amb tota la seva força ultramuntana. Composicions amb què ens va recordar que això seu, aquesta obstinada trajectòria de trobador en temps incerts, no deixa de ser un prodigi i un regal, perquè, com va deixar anar a ‘Le chansonnier miraculeux’, el cantautor et toca i la cançó et cura.

Roger Mas, el cantautor del miracle a Barnasants

El trobador de Solsona va lluir les seves arts en la presentació de ‘Totes les flors’, àlbum amb què commemora els seus 25 anys de carrera

El més llegit