El quartet de Leeds, saludat des de la premsa del seu país com la nova sensació del pop britànic, sobreviu al ‘hype’ amb un formidable elapé de debut en què l’agut James Smith escup els seus brillants retrats de la vida a la polaritzada i paranoica Anglaterra post-Brexit sobre un paisatge sonor de ritmes minimalistes, guitarres tallants i línies de baix que semblen robades als Blockheads de Ian Dury. El conjunt sona com una barreja de Sleaford Mods i Arctic Monkeys. O sigui, bé.