EL LLIBRE DE LA SETMANA

Crítica de ‘Las listas del pasado de Julie Hayden’: cors solitaris

La recuperació de l’escriptora nord-americana, que va morir alcoholitzada d’un càncer de mama el 1981, és una notícia excel·lent

 ¡Quina rara joia per començar l’any! Julie Hayden, una escriptora secreta amb un sol llibre de relats, redescoberta per Lorrie Moore al seu podcast per a la revista ‘New Yorker’, desapareguda prematurament per un càncer de mama, alcohòlica i solitària. Deu contes que es divideixen en dues seccions que semblen les aurícules i els ventricles d’un mateix cor. La primera part, ‘Vidas breves’, és marcadament femenina i rep la sang de Hayden com si fos una transfusió a vida o mort: d’ella s’alimenten, per exemple, la tia carnal d’un nen de tres anys (‘Paseo con Charlie’), les nenes que enterren animals plantant violetes silvestres a les seves tombes (‘Una pizca de naturaleza’) o la dona que es perd a Manhattan (‘Ratas bebé de un día de vida’), embotida en l’abric de pells, per submergir-se en les seves batalles quotidianes amb el repartidor de paquets i per entregar-se a una confessió religiosa amb petaca inclosa. La segona part, ‘Las listas del pasado’, és més masculina, està centrada en la figura d’un patriarca a les portes de la mort, tot i que en ocasions el seu punt de vista estigui matisat pel d’una de les seves filles, que alhora remet a un dels relats de ‘Vidas breves’. El cor se separa i s’interconnecta, s’infla i es relaxa com si busqués les contradiccions de la mateixa experiència.