Amb un Auditori amb l’aforament restringit a causa de la pandèmia, va tornar Evgeny Kissin a Barcelona després de l’èxit aconseguit al Palau l’any passat, sempre en el curs de BCN Clàssics. El pianista rus va dedicar la vetllada a la seva mestra, Anna Pavlovina Kantor, morta al juliol amb 98 anys. En el seu honor va arrencar el programa amb focs artificials, una transcripció del polonès Carl Tausig de la ‘Toccata i fuga en re menor’ atribuïda a Bach, en una versió energètica i pirotècnica amb a qual Kissin es va mostrar carregat de potència.

En un dramàtic joc de contrastos el va seguir un introvertit i gairebé tràgic ‘Adagi en si menor, K.540’, de Mozart, executat sense presses i carregat de solemnitat, com si es tractés d’un ritual d’una profunditat gairebé fúnebre, però delicat i elegant.

Virtuosisme amb gràcia

En la ‘Sonata per a piano Núm. 31, Op.110’ de Beethoven, Kissin es va mostrar natural, preocupat del so de les diferents veus i d’oferir prou lleugeresa als passatges que així ho exigeixen, amb un segon moviment impecable, tal com van sonar els dos fugats de l’últim moviment, en els quals es va recrear.

La segona part va estar dedicada a un dels seus autors favorits, Chopin, amb set masurques llegides amb total virtuosisme, però sense oblidar mai la gràcia i el caràcter propi d’aquestes peces, sempre amb tot en el seu lloc i gran brillantor en cada refilet, en cada acord, per acomiadar-se amb una monumental versió de l’ ‘Andante spianato’ i la ‘Gran polonesa brillant, Op. 22’. En una versió per al record, va crear autèntica màgia tant en les cristal·lines escales descendents de l’‘Andante’ com en la tempesta devastadora de la ‘Polonesa’.