Els nord-americans no saben fer cervesa ni jugar a futbol ni encaixar el sarcasme de la vella Anglaterra, però, sent com som cosins germans, ens suportem encara que amb dificultats des de fa uns quants segles. Ja ho saben, el conte va començar l’11 de novembre del 1620, quan la nau ‘Mayflower’, procedent del port de Plymouth, va arribar a la badia de Massachusetts amb la primera remesa de pelegrins. Aquells colons, encara més fervents en el seu puritanisme que els calvinistes, pretenien començar de zero, crear una utopia lliure i pròspera, però, en els primers temps, van acabar construint just el contrari; és a dir, l’infern al jardí de l’edèn. La seva religiositat, ancorada en el sentit de la culpa i el terror a la ira de Déu, els va convertir en experts satanistes. La ignorància i la por –de l’espai incommensurable, dels indis, de la naturalesa indòmita– van redundar en una combinació fatal. ¡Ah, la futilitat dels afanys humans!