És difícil trobar una escriptora més estimada que la desapareguda Almudena Grandes. La seva presència convocava multituds lectores, ansioses per connectar amb la seva naturalitat de dona de barri, amb el seu casticisme directe i sense segones que evocava el Madrid resistent i rebel –el del ‘No passaran’ de la Guerra Civil– que ella va portar amb afecte a les seves novel·les. Per Almudena –no hi ha nom propi més madrileny– els banys de carinyo lector van ser moneda corrent al llarg de la seva vida, per això han ferit particularment les paraules de l’alcalde de Madrid, José Luis Rodríguez Almeida, rebutjant la seva vàlua com a filla predilecta de la ciutat, després d’haver accedit a un pacte amb tres antics membres de Més Madrid a fi d’aprovar els pressupostos amb la condició de distingir l’autora d’‘El corazón helado’. ‘Quid pro quo’, res nou en un mercadeig polític que normalment no ofereix comentaris a posteriori per part dels interessats.