Critica de ‘El país de l’altra riba’: supervivència amb la guerra d’Algèria al fons

L’amor, la guerra, els llaços parentals i d’amistat, la gestió del llegat històric... Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) aborda alguns dels grans temes de la literatura en l’ambiciosa ‘El país de l’altra riba’, Premi Proa de Novel·la. S’hi traça un fresc que es desenvolupa des de la Segona Guerra Mundial fins a la guerra de l’Iraq, a través de tres generacions d’una família hongaresa de professió jueva, els Gold. El relat s’inicia amb Alfred Gold, un sastre que fuig de Brussel·les amb el seu net, el Daniel, després de trobar el pis buit: la Gestapo s’ha emportat tota la família. Via Marsella, avi i net acabaran a Algèria, on coneixen un restaurador francès, Michel Bisset, que serà el seu protector i amic per a tota la vida. La narració, en dialecte balear salat (però comprensible), flueix en paral·lel unint dues èpoques i els destins de Daniel Gold i el de la seva neta, la Marta, una jove que també lluita per tirar endavant, mentre s’enamora d’una noia alemanya, la Hannah, el passat familiar de la qual resulta estar vinculat al seu. Precisament, un dels encerts d’aquesta obra és la recuperació d’un episodi poc tractat literàriament: els maonesos que van fundar una colònia a la badia d’Alger el 1852, Port de l’Eau, actualment Bordj El Kiffan. Humiliació i colonització Maite Salord, autora d’altres novel·les de tall històric, com per exemple ‘L’alè de les cendres’(2014), tampoc s’atura gaire a reviure l’univers d’aquests emigrants menorquins que van intentar refer la seva vida a l’altra vora del Mediterrani, sinó que se centra en el drama que va suposar per a aquests i per als francesos instal·lats a Algèria haver d’abandonar les seves terres després de la guerra d’independència del país (1954-1962). «Hi havia un abisme que separava francesos i musulmans», diu l’autora, que també evoca «el segle d’humiliació que van patir els musulmans després d’un segle de colonització francesa». A la fina bàscula entre història i trama, tendeix a tenir més pes la teoria sobre aquest conflicte bèl·lic, les ferides del qual encara supuren. De fet, recentment el president francès, Emmanuel Macron, ha demanat perdó als ‘harkys’, els algerians que van integrar les files de l’exèrcit francès durant la guerra. En aquest relat històric el pes recau en la vida marcada pels successos tràgics d’aquest supervivent de l’Holocaust, Daniel Gold, que després de la detenció de Klaus Barbie el 1983 sent de sobte el buit per la pèrdua de tota la seva família en els camps nazis. Salord introdueix de passada crítiques a la massificació del turisme a Menorca, a la qual el mateix Daniel contribueix a l’obrir un hotel restaurant en una de les zones més privilegiades a l’illa. Com a contrapartida, podríem parlar de ‘Crui’ (2018), del mallorquí Joan Buades, que enfoca la història des d’un punt de vista complementari: el dels nazis que van edificar la costa mallorquina amb els diners robats als jueus.

Critica de ‘El país de l’altra riba’: supervivència amb la guerra d’Algèria al fons

Maite Salord, guanyadora del Premi Proa, aborda un ambiciós fresc històrica que es desenvolupa entre la Segona Guerra Mundial i el conflicte de l’Iraq

El més llegit