Uns 1.400 civils, la meitat d’ells presoneres franceses dels nazis i treballadores forçades russes i poloneses, van morir durant la nit del 16 al 17 de maig de 1943, quan avions britànics van rebentar amb unes revolucionàries bombes «rebotadores» les dues grans preses d’Alemanya, les del Möhne i l’Eder, a la vall del Ruhr. Van ser les víctimes col·laterals de la inundació immediata sota centenars de milions de tones d’aigua que va causar l’Operació Càstig, un èxit tàctic, tecnològic i èpic que tot i que va obligar Hitler a desviar una gran quantitat de recursos destinats als diferents fronts i va aconseguir paralitzar la indústria de l’estratègica zona, no va servir per escurçar la guerra, com va arengar abans de l’enlairament el líder de l’Esquadró 617 de bombarders de la RAF, Guy Gibson, als seus 130 aviadors. La majoria eren britànics, canadencs i australians i poc més que adolescents; d’ells, només 77 van tornar vius (i només 32 sobreviurien al conflicte).