Miquel Iceta: «La gran Biblioteca de l’Estat a Barcelona estarà acabada el 2024»

¿Què ha fet malament Catalunya per convertir-se en un desert audiovisual i què ha fet bé Madrid per ser una potència en aquest àmbit? Sens dubte hi ha un terreny que Catalunya ha perdut i ara Madrid encapçala aquesta batalla. Madrid ha viscut un boom econòmic important en els últims anys. Hi ha qui pensa que és per l’efecte capitalitat, hi ha qui pensa que és per la seva especial relació amb l’Amèrica Llatina... Segur que no hi ha només un factor. Mentre que a Catalunya hem tingut diversos anys d’una percepció d’inestabilitat i de mirar més cap endins que cap enfora. Però res és irreversible. Crec que a Catalunya serien molt positives l’estabilitat i una actitud clarament afavoridora de la inversió. Catalunya té un gran potencial en el terreny audiovisual i ho ha d’aprofitar. En competència i en col·laboració. Un dels projectes del Govern és un ‘hub’ audiovisual que no es limiti a Madrid sinó que cobreixi tot Espanya i que per tant impulsi a Catalunya inversions que ajudin tant la producció pròpia com la instal·lació d’empreses estrangeres. ¿Té pensades mesures concretes per a l’audiovisual a Catalunya? Hi haurà espai per a tots els que el sàpiguen utilitzar. El concepte dels fons europeus és fomentar determinats programes d’inversió a què poden presentar-se des d’administracions fins a empreses privades. Dependrà en bona manera de les ofertes que es posin sobre la taula. Però estic convençut que hi haurà grans projectes audiovisuals catalans que tiraran endavant. En comptes de lamentar-se el que s’ha de fer és dedicar més recursos a la producció pròpia per no limitar-nos a ser consumidors de productes ideats des d’altres pautes culturals. Confio que quan ens recuperem de la pandèmia i ens traguem la por de sobre la gent tornarà al cine ¿Com visualitza en el futur més pròxim la relació entre sales de cine i plataformes de ‘streaming’? M’agradaria que fos una coexistència feliç. Veure una pel·lícula en una sala de cine i veure-la a casa és absolutament diferent. A mi el que m’agradaria és que tothom veiés les estrenes a les sales, i que amb el temps si decideix tornar a gaudir d’aquest espectacle ho faci amb una plataforma. S’ha de buscar la convivència dels dos sectors. Sona utòpic. Soc dels que pensen que no ens hem de resignar. Des del ministeri s’ha creat, i no estava prevista, una línia de recolzament a les sales perquè creiem que val la pena que es mantingui la possibilitat de disfrutar del cine en tota la seva esplendor. Ara, al final depenem de què decideixi la gent. Confio que quan ens recuperem de la pandèmia i ens traguem la por de sobre la gent tornarà a les sales. El sector del llibre és un cas oposat al de l’exhibició cinematogràfica. El 2020 va resistir molt bé i el 2021 preveu haver crescut en facturació entre el 15% i el 20%. Sens dubte la pandèmia ha obligat al confinament i buscar refugi en la lectura. El que espero és que hagi vingut per quedar-se. El que costa és que una persona que no llegeix, llegeixi. Però és molt difícil que una persona que llegeix deixi de fer-ho, més aviat llegeix més i més. El que intentarem és animar el lector encara més. Acabem de llançar un pla de foment de la lectura i estem fent una inversió molt important en biblioteques públiques i també en la plataforma de préstec de llibres electrònics eBiblio. Ens mou la idea que una societat que llegeix és una societat millor. Si només comptéssim amb les grans plataformes de distribució hi hauria autors, llibres i fins i tot gèneres que desapareixerien La proliferació de petites editorials i llibreries sembla haver tingut lloc sota el radar i al marge del ministeri. Li han posat nom: bibliodiversitat. I quan a les coses se’ls posa nom deixen de ser ‘underground’. La percepció que tenim és que s’està recuperant la idea que el llibreter no és una persona que et dona el que li demanes sinó que t’ajuda a descobrir autors i obres que no coneixies. Els llibreters han organitzat les seves xarxes de distribució davant les grans plataformes. S’estan trobant equilibris. El sector dels llibreters ha sabut donar resposta. Me n’alegro molt perquè si només comptéssim amb les grans plataformes de distribució hi hauria autors, llibres i fins i tot gèneres que desapareixerien. El Govern francès fa temps que milita a favor de les llibreries independents i contra distribuïdores com Amazon. Sense anar més lluny fa poc va imposar un preu mínim per a l’enviament de llibres. ¿I el Govern espanyol? Hi ha un recolzament, tot i que potser no tan capil·lar com a França. Intentem ajudar la formació de llibreters i la creació de plataformes petites de distribució. Impulsem congressos de llibreters i biblioteques públiques. S’ha de pensar en una oferta de turisme cultural integrada i plural que no es limiti a Madrid i Barcelona Amb la covid ha acabat la massificació dels museus. ¿El model prepandèmic dels museus com a reclam turístic tornarà a ser vàlid? Tardarem a tornar a aquelles xifres, però el turisme cultural cada cop ha de tenir més pes. Espanya té la sort de ser un museu a cel obert. El nostre problema és que no tenim prou recursos per cuidar com tocaria tot el nostre patrimoni. S’ha de pensar en una oferta integrada i plural que no es limiti a Madrid i Barcelona. El país té la capacitat d’oferir paquets invencibles. ¿Què opina del cas Carmen Mola? Em quedo amb la part bona: no crec que sigui una mala notícia que un pseudònim de dona ajudi més que un pseudònim d’home. ¿Quan veurem el primer moviment real de la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona, al costat de l’estació de França, un projecte que s’arrossega des de fa més de 20 anys i que té un pressupost d’uns 40 milions d’euros? El 2022 hi ha 1,5 milions pressupostats, de què 1,2 han de servir per buidar el solar sobre el que s’ha de construir i els altres 300.000 euros per adequar el projecte [del despatx d’arquitectura Nitidus] a nous requeriments. El 2023 es posarà la primera pedra i el 2024 hauria d’estar acabada si res es torça. S’hauria de batejar, perquè Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona... ¿Com la batejaria? Tinc la meva opció però me la reservo per més endavant. Puc avançar que m’agrada la poesia. Com a barceloní, penso que és un error dir no a l’Hermitage Barcelona no és precisament una ciutat mal assortida de biblioteques. ¿Per què vol un gran equipament com aquest? En això soc clàssic. La idea d’un gran temple dels llibres em sembla important. Permet acollir molta gent, tenir una oferta d’activitats molt àmplia i sol irradiar activitats que tenen a veure amb la cultura i les universitats. Té aquests avantatges. No hi ha res més trist que un equipament buit i mai és el cas amb les biblioteques a Barcelona, s’ha de reconèixer. Però Barcelona mereix un equipament com la Biblioteca Estatal. Quan el tinguem ja el podrem criticar. Prefereixo que es critiqui el que ja s’ha fet que els retards eterns. La recuperada cocapitalitat cultural i científica de Barcelona aportarà 20 milions d’euros a institucions locals el 2022. ¿Té alguna intenció més subtil la cocapitalitat? No és només un pretext per donar uns diners a Barcelona sinó la materialització de la idea que Espanya té diverses capitals. Intentarem teixir xarxes. La cultura no només és identitat, és també connectivitat. S’han de trobar sinergies entre dues ciutats que són competidores però també complementàries i que si es presenten juntes a l’exterior són invencibles. Fora de Madrid i Barcelona hi ha la sensació que el que no s’emporta Madrid s’ho emporta Barcelona, i tampoc volem això. Per exemple, estem en negociacions per adquirir l’arxiu Berlanga, que aniria a València.. ¿Què opina del no de l’Ajuntament de Barcelona al projecte de l’Hermitage? Com a barceloní, penso que és un error. No afegiria gaire més. Recordo la campanya que va fer el PSOE quan l’OTAN: «D’entrada, no». Doncs jo crec que davant un projecte de l’envergadura de l’Hermitage s’ha de dir: «D’entrada, sí». Després ja ho veurem. S’ha posat el no per davant massa aviat. És veritat que hi pot haver problemes d’ubicació, comunicació, saturació museística... però no hauria rebutjat d’entrada aquesta possibilitat.

Miquel Iceta: «La gran Biblioteca de l’Estat a Barcelona estarà acabada el 2024»

El ministre de Cultura i Esport inicia el 2022 amb un pressupost de 1.496 milions d’euros, un 42% més que el departament va tenir el 2021

La recuperació dels fons per a la cocapitalitat cultural i científica de Barcelona, 20 milions d’euros aquest any, és el seu primer èxit

El més llegit