Una guia turística dels anys 30 aconsellava no anar mai a Sicília al juliol i l’agost. «Imagini’s que terrible va ser participar en la invasió aliada de l’illa l’estiu de 1943, a 48 graus i portant un casc d’acer. Havia de ser com tenir el cap dins un forn», explica, posant-se a la pell dels soldats, l’historiador britànic James Holland, que va entrevistar supervivents i va visitar els escenaris de la batalla, on encara es poden explorar búnquers i restes de bateries de canons a Capo Murro di Porco. En la que va ser l’operació amfíbia més gran de la història (superant el futur desembarcament de Normandia), batejada com a Husky, van participar 160.000 soldats britànics, nord-americans i canadencs, amb 3.000 barcos i 3.400 avions. Va començar el 10 de juliol i va acabar el 17 d’agost. En només 38 dies, els aliats, després d’«un pacte faustià» amb la màfia (com explicarà en aquestes línies), van conquistar per terra, mar i aire una illa rocosa i primitiva infestada de mosquits, emmalaltint de malària i sota un sol abrasador. Van aconseguir els seus principals objectius: «Enderrocar el feixisme i deixar Itàlia fora de la contesa. El 25 de juliol, només dues setmanes després de l’inici de la campanya a Sicília, el dictador Mussolini va ser deposat i a l’agost, Itàlia es rendia. Van estrènyer el nus contra Hitler i els seus aliats de l’Eix, cada cop més febles», assenyala Holland, sobre un assalt en què de mitjana, diàriament, van morir 237 soldats de l’Eix i 146 aliats.