Els 20 millors llibres del 2021

Aquesta selecció dels millors llibres d’aquest segon any pandèmic i la seva espectacular recuperació editorial feta pels crítics, periodistes i columnistes d’EL PERIÓDICO, a més d’una selecció de llibreries, permet establir unes línies mestres quant a temàtiques i tendències. Potser aquest any la collita de llibres escrits per dones sigui menor, una cosa evident en nombre –6 de 20–, tot i que en compensació ocupen dos dels tres primers llocs. A més la presència de Laura Fernández, Susanna Clarke, Claudia Piñeiro, Jon Bilbao i David Peace és un indicatiu que la literatura de gènere i els seus adlàters arriben amb la intenció de competir d’igual a igual amb propostes més ortodoxes. Pesos pesants com Martin Amis, Julian Barnes, Jonathan Franzen, Luis Landero i Javier Marías coincideixen amb autors més joves com Jon Bilbao i Borja Bagunyà o moltíssim més joves com Pol Guasch i Núria Bendicho –a qui s’haurà de seguir la pista–. Sense oblidar, el poder de les lletres anglosaxones amb el debut de Douglas Stuart. Per la seva singularitat, capítol a banda mereixen els diaris de Rafael Chirbes, descarnats i dolorosament despietats per ell mateix, que necessàriament només podien aparèixer després de la seva mort. ‘Tomás Nevinson’ Javier Marías. Alfaguara Concebut com el revés de ‘Berta Isla’, la novel·la d’espies amb què comparteix personatges, Marías s’endinsa de nou en la forma del gènere per enfrontar-se al dubte moral que suposa acceptar la mort d’una persona per evitar un mal més gran per a tota la humanitat. ‘Eroica’ Cristina Masanés. L’Avenç Dels molts diaris de confinament d’aquests últims temps, el de Cristina Masanés és ranxo a part: una ‘delikatessen’ creada amb la intenció d’acotar els dies en el temps sense temps que va ser el confinament. Reflexions brillants il·lustrades amb els trossets de cel que l’autora retratava cada dia. ‘Catedrales’ Claudia Piñeiro. Alfaguara Amb aquesta multipremiada novel·la, Claudia Piñeiro demostra un cop més el seu magisteri en la novel·la negra: l’assassinat no resolt d’una adolescent 30 anys enrere servirà per traçar un retrat immisericordiós de l’Argentina actual, a més d’una repulsa contra el fanatisme religiós. ‘Los extraños’ Jon Bilbao. Impedimenta Bilbao torna als protagonistes de la celebrada novel·la ‘Basilisco’ per dirigir una nova mirada a les relacions de parella que veuen com es transforma el seu dia a dia mentre en l’horitzó es comencen a veure el que podrien ser plats voladors. ‘Tokio Redux’ David Peace. Hoja de Lata El britànic David Peace és, sense discussió, una de les grans figures de la novel·la negra actual. Aquí tanca la seva trilogia japonesa –viu en aquest país– amb una trama que es desplega en tres temps diferents amb un comú denominador: l’històric assassinat de Sadanori Shimoyama, president dels ferrocarrils del país. ‘El huerto de Emerson’ Luis Landero. Tusquets Landero torna al terreny memorialístic, el que més èxits li ha reportat especialment amb ‘El balcón abierto’. Aquí se centra en la investigació de certs aspectes de la seva vida familiar i les seves experiències com a lector, escriptor i professor de literatura. ‘Cruïlles’ / ‘Encrucijadas’ Jonathan Franzen Empúries / Salamandra Un dels més celebrats novel·listes nord-americans, adorat per presidents i lectors, dissecciona la deriva religiosa i moral dels Estats Units a partir d’una història familiar, segell de la casa. ‘El poder del perro’ Thomas Savage. Alianza Molt abans que ‘Brokeback Mountain’ es publiqués com a història gai en els 90, Thomas Savage havia tocat el tema tabú, l’homosexualitat en el Far West, d’una forma menys evident, en aquesta extraordinària novel·la que Jane Campion ha portat al cine. ‘L’imperi del dolor’ / ‘El imperio del dolor’ Patrick Radden Keefe Periscopi / Reservoir Books Després d’haver-se donat a conèixer amb l’excepcional ‘No diguis res’, el periodista nord-americà juga en camp propi seguint la història dels Sackler, antany prestigiosos empresaris farmacèutics responsables de la crisi dels opioides ‘Els angles morts’ Borja Bagunyà. Periscopi L’autor es consolida amb aquest sulfúric i genial debut en la novel·la, després de triomfar en el relat amb ‘Plantes d’interior’ i ‘Defensa pròpia’. Aquí carrega contra el sistema acadèmic universitari a través d’un professor, pura imatge del perdedor, i la seva parella, una intel·ligent ginecòloga. ‘Des de dins’ / ‘Desde dentro’ Martin Amis Anagrama, en català i castellà. A Martín Amis se li donen bé els llibres de memòries. En la seva primera entrega, ‘Experiència’, va saldar comptes amb el seu pare i alguns fantasmes familiars. Ara desgrana la seva vivència internacional des del seu nou centre operatiu a Nova York. ‘Napalm al cor’ Pol Guasch. Anagrama Una de les joves revelacions de les lletres catalanes. Amb tot just 24 anys Pol Guasch irrompia en la narrativa amb una potent veu poètica guanyant el premi Llibres Anagrama gràcies a aquesta asfixiant distòpia sobre la repressió, el desarrelament i la lliure expressió del desig i la llengua. ‘Terres mortes’ Núria Bendicho. Anagrama Un fosc i opressiu drama rural, en què emergeix la violència masclista i la crueltat i evoca clàssics com ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, ‘Els sots feréstecs’ de Raimon Casellas i ‘La punyalada’, de Marià Vayreda, va ser el potent debut amb què Bendicho es va posicionar finalista del premi Llibreter. ‘L’home de la bata vermella’ / ‘El hombre de la bata roja’ Julian Barnes. Angle / Anagrama Un brillant assaig literari en què l’afrancesat Julian Barnes traça un vívid retrat de la Belle Époque a partir de tres personatges singulars: el mecenes Robert de Montesquiou –amic de Proust–, el músic Edmond de Polignac i el ginecòleg, pintat per Singer Sargent, Samuel Pozzi. ‘Piranesi’ Susanna Clarke Amsterdam / Salamandra El retorn de Susanna Clarke després de la malaltia que l’ha deixat 16 anys fora de joc després del magnífic ‘Jonathan Strange i el senyor Norrell’ ha tingut una gran repercussió. L’arquitectura al·lucinatòria que dibuixa aquí és només una part de la seva capacitat d’encantament. ‘Junil a les terres dels bàrbars’ Joan-Lluís Lluís. Club Editor L’autor de Perpinyà s’ha remuntat a l’Imperi romà per narrar la peripècia de Junil, una jove que escapa a terres ignotes buscant el poeta exiliat Ovidi. Uns insòlits companys de viatge, esclaus fugitius, l’acompanyen en la seva èpica fugida, alhora un cant a la llengua i la literatura, oral i escrita. ‘La història de Shuggie Bain’ / ‘Historia de Shuggie Bain’ Douglas Stuart Ed. 1984 / Sexto piso Stuart Douglas, que va viure els primers anys en els ambients més empobrits de Glasgow amb la seva inestable mare, es val d’aquesta experiència i la seva condició gai per armar aquesta magnífica novel·la que li va valer el Man Booker. ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’ Laura Fernández. Literatura Random House Aquest llibre, el sisè de la seva trajectòria, és un salt qualitatiu en la literatura de Laura Fernández: una allau d’idees i personatges. Un reguitzell de petites històries impulsades per l’exaltació narrativa i la veu única de l’escriptora que està portant a terme una de les actuals aventures literatures més sorprenents en llengua castellana. Hi haurà qui digui que la seva fórmula és Thomas Pynchon barrejat amb bones dosis de literatura de gènere i el cine dels 80 i s’acostaria a què fa, però la seva aposta és molt més personal i molt més alta. A la ciutat de Kimberly Clark Weimounth, lloc que es va fer mundialment famós per ser l’escenari d’una novel·la infantil enjogassadament cruel, que faria les delícies de Roald Dahl, es viu en un hivern etern que atrapa els seus habitants i també els lectors. Sota la capa lleugera del sucre filat i el serrellet de Nadal s’amaguen temes molt seriosos com la creació, la soledat i el pes de la família. Queden advertits. ELENA HEVIA ‘Diarios. A ratos perdidos 1 y 2’ Rafael Chirbes. Anagrama Abans de la seva mort prematura, el 15 d’agost del 2015, Rafael Chirbes va deixar disposades per a la seva publicació les anotacions quotidianes que va escriure al llarg de la seva vida adulta i que en aquesta primera entrega ocupen dues dècades, entre 1984 i el 2005. Més enllà de l’enrenou que ha despertat en el món editorial, les diatribes que dedica a altres escriptors coetanis no constitueixen ni de lluny el nucli substanciós del llibre, sinó l’udol que n’emergeix, el crit esquinçat d’un home que nota el cep del fracàs al voltant de la seva escriptura, sobre el seu projecte vital sencer. Chirbes és despietat amb si mateix; poques vegades ha sorgit del diarisme espanyol una veu tan franca, tan nua. Els diaris combinen furgar en la intimitat –el cos, el sexe, la difícil relació amb François, l’envelliment– amb lúcides lectures, reflexions polítiques i profundes consideracions sobre la creació artística. OLGA MERINO ‘Hamnet’ Maggie O’Farrell. Asteroide A poc a poc aquesta novel·la subtil s’ha anat fent un camí cap als bons lectors. És una novel·la històrica i alhora rebutja des del seu interior una cosa a què el gènere dedica molta atenció, el seu acostament a les grans figures. Hamnet va ser un dels tres fills de William Shakespeare, l’únic nen, mort als 11 anys, amb prou feines una nota a peu de pàgina en la biografia del pare i molt probablement, l’antecedent directe del nom de la seva gran tragèdia, la del príncep Hamlet. Però aquesta no és una novel·la sobre Shakespeare, que sempre es mostra en l’acció de manera indirecta i en el rerefons. A Maggie O’Farrell li interessa més el retrat d’Anne (a qui ella anomena Agnes) Hathaway, l’esforçada i molt desconeguda dona que tira endavant la família mentre el seu marit estrena a Londres i a qui dota d’una rara saviesa popular. Per la seva capacitat de compassió, la seva atmosfera onírica, el seu detall i la seva escriptura el·líptica aquesta és una gran novel·la. ELENA HEVIA HAN PARTICIPAT EN L’ELABORACIÓ D’AQUESTA LLISTA

Els 20 millors llibres del 2021

Crítics, periodistes, columnistes i llibreters fan la tradicional selecció del més interessant de la collita literària de l’any

Els millors llibres del 2021, per gèneres

El més llegit