Amb ‘Matrix’ va començar tot: les claus d’un univers inesgotable

Quan Warner Bros va editar el 2004 un ‘pack’ amb tot el material de ‘Matrix’, Lana i Lilly Wachowski van proposar una idea que, després de molts dubtes, els responsables de l’estudi van decidir acceptar. Just al final de les discussions, un dels executius de Warner els va dir: «Anem al gra. ¿Voleu reunir uns quants crítics en una habitació perquè es carreguin les vostres pel·lícules durant sis hores i que us paguem per això?» Van contestar: «Exacte». Matrix era llavors una de les franquícies més exitoses del cosmos hollywoodià, així que, possiblement a desgrat seu, els qui pagaven van acceptar. En aquest memorable ‘pack’, i en forma de comentaris afegits a cada una de les pel·lícules, dos filòsofs, el socialista afroamericà Cornel West i l’especialista en religions comparades Ken Wilber, defensen les tres pel·lícules de la saga, mentre que els crítics Todd McCarthy (‘Variety’), John Powers (‘Vogue’) i David Thomson (autor de diversos llibres) les qüestionen amb més o menys bel·ligerància. Així les gastaven llavors les Wachowski, conscients que havien capgirat el cine de ciència-ficció amb substància filosòfica, terreny que les acolliria millor que alguns estaments crítics. A més dels tres llargmetratges protagonitzats per Keanu Reeves, Carrie-Anne Moss i Larry Fishburne, les germanes Wachowski havien gestat un ecosistema que incloïa un altre tipus de productes. Sabien la influència que estaven tenint en moltes disciplines (cine, disseny, còmic, narrativa, filosofia, animació, videojocs), una cosa que no passava des de l’aparició de ‘Blade runner’ el 1982. Amb ‘Matrix’, el 1999, va començar tot. ‘Matrix’ Tria la pastilla vermella. Segueix el conill blanc. Neo, el programador de dia i ‘hacker’ de nit. En el seu moment, ja fa 22 anys, es va dir que potser la seva estètica i efectes especials quedarien superats, quan no obsolets, amb el pas del temps. Res més lluny de la realitat. Aquella estètica fosca de llargues gavardines, ulleres de sol i cuir negre... Aquella imatge encara perdurable del Neo tirant-se enrere mentre les bales li passen alentides per sobre del cap, el ‘bullet time’. Aquell univers entre el present, el futur, la realitat virtual, el somni i la fantasia. I l’agent Smith, és clar, un prodigi per clonar-se a si mateix. ‘Matrix Reloaded’ Realitzada el 2003, porta encara més a l’extrem l’estètica cyberpunk i la distòpia. El Neo, la Trinity i el Morfeu continuen la seva croada contra les màquines, tot i que mai sabem del cert si tot passa al cap d’algun d’ells o pertany al món real que els és escamotejat. Tot i que imaginativa, evidencia alguns signes d’esgotament. La clau és a Sió, la ciutat on nia la resistència humana contra les vides artificials. ‘Matrix Revolutions’ Rodada alhora que l’anterior. Les Wachakowski tenien clar l’itinerari final, només que el van desdoblar en dues pel·lícules. Més confusa del que es preveia, una mica atropellada, però tancament potent, al cap i a la fi. Si recorrem al comentari d’un dels crítics seleccionats per les directores per carregar-se les seves pel·lícules, Todd McCarthy, el film no és més que un melodrama pompós. Melodrama cibernètic en tot cas. ‘Animatrix’ Sota aquest epígraf s’enquadren nou curts: un va ser produït als Estats Units, un altre a Corea del Sud i els altres set al Japó. Agrupats el 2003, alguns s’aparten de les línies bàsiques dels llargmetratges. A ‘Historia del chico’, un nen intenta escapar-se del món de Matrix seguint els consells del Neo. A ‘Historia de un detective’, la Trinity és acorralada per un investigador privat. A ‘Record mundial’, un velocista aconsegueix escapar-se de Matrix. A ‘Programa’, un soldat de Sió passa diverses proves en un programa de simulació. ‘The Matrix Comics’ Tot just començar la trilogia, les germanes Wachowski van traslladar també tot el seu imaginari al món del còmic. No era tasca fàcil. Entre 1999 i 2003 es van publicar a la web oficial de ‘Matrix’ una sèrie de còmics, històries curtes, il·lustracions i ‘pin-ups’ vinculades a les pel·lícules. Les històries gràfiques serien recopilades el 2003 i 2004 en dos volums publicats per l’editorial creada per les Wachowski, Burlyman Entertainment (per Panini a Espanya), amb l’afegit d’algunes històries que no havien aparegut a la web. Un dels ideòlegs d’aquests còmics va ser Geof Darrow, extraordinari i meticulós dibuixant amb virulentes històries a mitges amb Frank Miller, com ‘Hard boiled’. Burlyman ha publicat una de les seves obres cabdals, la salvatge ‘Shaolin cowboy’, així com ‘Doc Frankenstein’, una sèrie de sis números concebuda per Darrow, escrita per les Wachowski i dibuixada per Steve Skroce, responsable de ‘story boards’ de ‘Matrix’. El primer d’aquests còmics va ser dibuixat en blanc i negre per Darrow i guionitzat per Lana i Lilly. Era l’inici d’una sèrie de variacions sobre el model amb la participació de la flor i nata del còmic independent: David Lapham, Neil Gaiman, Bill Sienkiewicz, Dave Gibbons –el dibuixant de ‘Watchmen’–, Paul Chadwick, Tim Sale i Peter Bagge, que porta al terreny gràfic del seu còmic ‘underground’ ‘Odio’ les fantasies de ‘Matrix’.

Amb ‘Matrix’ va començar tot: les claus d’un univers inesgotable

En ocasió de l’estrena de ‘Matrix Resurrections’, recordem el vast ecosistema creat per les germanes Wachowski en forma de pel·lícules, curtmetratges i còmics, d’influència capital en el cine, el disseny, la filosofia, l’animació o els videojocs.

El més llegit