Diguem-ho clar d’una vegada: a la majoria de les sèries d’època, com ‘Downtown Abbey’, les petiteses del servei resulten moltíssim més sucoses que els desvaris dels senyors. Sense el nostre concurs, mansions i hotels deixen de funcionar. I no es tracta d’orgull de classe ni de corporativisme gremial, no. La novel·la de la regència, la victoriana i l’eduardiana, les sèries i les pel·lis no serien el mateix sense el cos de casa, sense aquesta cohort d’actors de repartiment que exerceixen un paper adventici en la vida d’‘els altres’, els de dalt: la cuinera, les donzelles, els lacais, la institutriu, el jardiner, els mossos de quadra, la majordoma i sobretot el majordom, molt malgrat la frase «the butler did it».¿Que el majordom és l’assassí?, ¿qui va encunyar el despropòsit? Que sapiguem, aquest supòsit atroç passa només a dues obres com per carregar amb aquesta etiqueta: ‘La puerta’, de Mary Roberts Rinehart, i ‘Tragedia en tres actos’, d’Agatha Christie (aquí, a sobre, el culpable és un senyoret disfressat de majordom).