És fins i tot lògic preguntar-se què pinta una pel·lícula com ‘West Side Story’ en la filmografia d’un cineasta com Steven Spielberg, que es defineix principalment per ficcions –com ‘Tauró’, ‘A la recerca de l’arca perduda’, ‘E.T. L’extraterrestre’ i ‘Parc Juràssic’– en les quals hi ha molta acció i molts efectes especials i ni rastre d’escenes en què els personatges arrenquen a cantar i ballar de manera sobtada. És cert, no obstant, que el director està obsessionat per aquest musical de Broadway des que un dia, als 10 anys, va escoltar la seva banda sonora al tocadiscs del seu pare per primera vegada. «Sempre vaig saber que algun dia adaptaria un musical a la gran pantalla, i que aquest musical seria ‘West Side Story’», ens explica via Zoom. «Al cap i a la fi, és el millor dels que s’han produït mai als Estats Units». ¿I per què ha tardat mig segle de carrera a fer el pas? «Perquè durant molt temps vaig sentir que no en seria capaç, i vaig tardar molt temps a comprendre que disposava de totes les eines creatives necessàries. Pensant-ho bé, el meu cine previ està ple de seqüències que s’assemblen a coreografies musicals; el desembarcament de Normandia a ‘Salvar el soldat Ryan’, per exemple».