La forma en què Spider-man s’ha incrustat en l’Univers Cinematogràfic de Marvel és modèlica. Kevin Feige, president de Marvel Studios i ideòleg i conductor d’aquest univers, ha sabut donar-li prou espai personal per a les seves pròpies pel·lícules i un lloc privilegiat a la saga de Els Venjadors. Etern adolescent, Peter Parker, el jove, que s’amaga rere la màscara de l’home aranya va ser tutelat primer per Tony Stark, el magnat albergat a l’interior de l’aerodinàmica armadura d’Iron Man, i, desaparegut aquest, ara té en Dr. Strange el seu nou i necessari protector. Perquè Peter/Spider-man és el superheroi més fràgil i pròxim de tota l’escuderia Marvel. Per això el seu enorme èxit des del moment de la seva primera aparició, de la mà de Stan Lee i el dibuixant Steve Ditko: un nano de 15 anys –aquesta era la seva edat en els primers còmics, publicats el 1962– convertit a desgrat seu en superheroi amb tants poders com responsabilitats.