Amb la seva veu corpulenta va agitar els auditoris en la segona onada de la ‘nova cançó’, ben entrats els anys 70, de la mà dels poetes; va evocar amb sensibilitat el món d’ahir a la banda sonora de ‘La plaça del Diamant’ i el 1988 va penjar la guitarra per passar-se a la gestió musical, primer en l’òrbita de la Generalitat (l’oficina Ressons) i després com a delegat de la SGAE a Catalunya i les Balears. Una vida consagrada a la música des de flancs molt diferents, la de Ramon Muntaner, que es va apagar sobtadament aquest dijous, al no poder superar un infart, ara que, als 71 anys, tenia decidit jubilar-se.