Alejandro Sanz: «Necessitava recuperar el pot de les essències»

Hi havia molts motius perquè el nou treball d’Alejandro Sanz arribés impregnat en la idea de la tornada. Fa dos anys, el músic va traslladar el seu quarter general de Miami a Madrid, la ciutat on va néixer el 1968, i en els últims temps estan emergint amb assiduïtat en la seva memòria i el seu discurs els seus records de Moratalaz, el barri madrileny on va créixer i en el qual se l’ha vist amb una inusitada freqüència recentment. A més, el 2021 s’han complert tres dècades justes del seu debut en la música i les seves últimes cançons les ha compost sota l’influx de la pandèmia, una experiència que, irremeiablement, convida al recolliment i a la recerca de la seguretat de les arrels. Rar hauria sigut que el seu nou disc hagués sigut la promesa d’una aventura excèntrica i desconcertant. No ho és ‘Sanz’, títol de l’últim àlbum del músic madrileny, sinó al contrari. «És una tornada. No en el terreny sonor, perquè la progressió ha de portar-te sempre cap endavant i avui no podria compondre les cançons que feia quan vaig començar, però sí que tenia la necessitat de tornar a sentir el que sentia quan vaig fer els meus primers discos i de recuperar el flascó de les essències. També necessitava tornar al barri, perquè en aquest lloc és on es van conjurar tots els follets perquè jo em dediqués a la música. Per continuar endavant has de reconèixer el lloc del qual vens i no perdre mai el sentit dels teus inicis». Moratalaz Alejandro Sanz desgranava aquestes reflexions aquest dijous passat a l’Escola Municipal de Música de Moratalaz. A finals dels anys 80, aquest lloc era un descampat inhòspit on cada temporada se celebrava un certamen triangular de pop-rock amb bandes de carrer de Vallecas, Vicálvaro i San Blas. Va ser aquí, amb un grup format per xavals del barri, on va pujar per primera vegada a un escenari i va sentir aquest cuc que avui el manté amb ganes de continuar component cançons, publicant discos i planejant gires mundials. I va ser mentre escrivia els temes de ‘Sanz’, el dotzè àlbum d’estudi de la seva carrera, quan va sentir aquesta veu que li parlava a l’oïda des del passat. «Els meus discos mai responen a un concepte preconcebut, prefereixo jugar amb la música i que sigui ella qui em vagi portant on vulgui. Aquesta vegada, segons anaven avançant les cançons, vaig sentir la necessitat de tornar al lloc on va començar tot i a aquell jove de fa tres dècades. En certa manera és un homenatge. En comptes de treure el recopilatori de 30 anys d’èxits que em tocava, n’he fet un de cançons noves anomenat ‘Sanz’», justifica. ‘Sanz’ El títol tampoc és un caprici, sinó que respon a una altra necessitat. «Vaig valorar haver-lo titulat Sánchez Pizarro, els meus veritables cognoms, però no hauria tingut sentit després d’estar tant temps construint Sanz. El títol i la portada són el resultat d’una profunda reflexió. El que hi ha aquí soc jo després de 30 anys sense trampa ni cartró», diu sobre un àlbum la caràtula del qual mostra l’artista mirant de cara mentre es retrata a si mateix amb una càmera. El que hi ha a ‘Sanz’ són 10 cançons d’exquisida factura i cuidada producció que aprofundeixen en l’univers sonor del cantant madrileny, un mestre en el maneig de la balada i les tonalitats flamenques i llatines, com proven els 25 milions de còpies que porta venuts i els 29 Grammys que ha aconseguit al llarg de la seva carrera. «A hores d’ara, la meva sònica té un discurs molt reconeixible, i m’agrada que sigui així. El contrari seria fer un d’aquests cassets de remixos que es venen a les gasolineres», al·lega. Però alguna cosa sí que ha canviat en la seva manera de facturar els seus discos. «Antigament, m’esgotava fer-los perquè volia controlar-ho tot, des del disseny de les bateries a les línies de sota, però ara he après a delegar i a treballar en equip. Al final, el treball del creador consisteix a aconseguir que el resultat final de la cançó s’assembli al que tenia al seu cap quan la va escriure, i aquesta vegada ho he aconseguit al màxim», explica. Temàtica romàntica Llevat de ‘Bio’ –l’autobiografia frasejada a ritme de rap que obre l’àlbum–, la resta de talls de ‘Sanz’ són de temàtica romàntica. Diu el músic que totes les seves cançons són autobiogràfiques, però no creu que hagi de ser considerat per això un obsés de l’amor. «En el fons tots, fins i tot el grup més punky, fem el que fem i escrivim el que escrivim per amor», raona. El nou disc d’Alejandro Sanz aporta una novetat en els títols de crèdit: per primera vegada en tota la seva carrera interpreta una cançó que no ha sigut firmada per ell mateix, però aquesta concessió, en realitat, cal inscriure-la també en el capítol dels homenatges i els comptes pendents finalment saldats. ‘Y ya te quería’, l’emocionant balada que tanca el recopilatori, és obra de Manuel Alejandro, autor de grans clàssics de la cançó lleugera espanyola i, també, padrí de Sanz. «El meu pare era amic de Manuel i li va demanar que vingués al meu bateig a apadrinar-me. De fet, em dic Alejandro per ell. Però després van passar els anys, vam perdre el contacte i no ens vam tornar a veure. Fa uns mesos em van trucar per participar en un documental que estaven preparant sobre la seva obra i vaig pensar: aquesta és l’ocasió. Li vaig trucar, ens vam veure, i em va regalar aquesta cançó», relata el cantant, per a qui aquest retrobament ha sigut «com tancar un altre cercle que es mantenia obert». Paco de Lucía També ho ha sigut la participació pòstuma de Paco de Lucía en la cançó ‘La rosa’, que parteix d’una tornada originalment cantada i interpretada pel guitarrista mort el 2014. «El trobo molt a faltar. Personalment, ha sigut com treure’m de sobre tota la nostàlgia del seu record. I sentir la seva veu és emocionant. Molta gent desconeix que Paco, en realitat, volia ser ‘cantaor’ flamenc, però era tan tímid que necessitava amagar-se rere la guitarra», revela. ‘Sanz’ ha sigut escrit i produït durant la pandèmia, circumstància que li ha permès «cuinar-lo a foc lent, sense presses i amb temps». Alguna cosa del sotragueig emocional que la Covid ha causat al planeta ha quedat impregnada a l’àlbum, si no en la seva temàtica, que no aborda més tragèdies que les que causa el desamor, sí en la pausa amb la qual el disc ha sigut elaborat. «La pandèmia m’ha ensenyat que la paciència és una virtut. Jo abans creia que era un defecte. El que m’afligeix és que aviat oblidem tot el que hem après en aquesta dura experiència», declara. A l’abril, Alejandro Sanz tornarà a pujar als escenaris llatinoamericans i a l’estiu iniciarà la gira per Espanya. En aquells dies, la tornada a casa serà més ràpida, perquè la seva llar, almenys de moment, torna a ser aquí. També assegura haver recuperat les sensacions que tenia abans d’anar-se’n a fer les amèriques, «quan escrivia amb llibertat sense pensar en les llistes d’èxits i sense més aspiració que viure de les meves cançons».

Alejandro Sanz: «Necessitava recuperar el pot de les essències»

El músic madrileny torna al barri on va començar la seva carrera fa 30 anys per presentar el seu nou disc, titulat amb el seu propi cognom artístic i carregat de senyals que anuncien la tornada de l’artista als seus orígens musicals i vitals.

El més llegit