Entre els hostes extravagants, la majoria en aquesta il·lustre casa, ens fa agrada especialment el pare de Peter Pan, la Wendy i els nens perduts, James Matthew Barrie (Kirriemuir, Escòcia, 1860 – Londres, 1937). Mirin si és estranyot que per dinar sempre demana cols de Brussel·les per l’estranya raó que li encanta arrossegar el so de les paraules en anglès, ‘Brussels sprouts’. Tímid, amb bosses violàcies sota els ulls i una pipa apagada sota el mostatxo, el baronet J. M. Barrie es torba –ho tenim comprovat– en vista de les dames que freqüenten l’hotel (diuen que per la seva poca estatura, 1,47 metres). Pels passadissos xiuxiuegen que un trauma infantil va estroncar-li el creixement després que un dels seus germans, el favorit de la mare, es matés en un accident de patinatge al partir-se el crani contra el gel. L’extrema desatenció de la mare, engolida per una voraç depressió des d’aleshores, va desarborar els afectes del nostre visitant, cosa que el va convertir en el que Oscar Wilde anomenava un «sentimental»; és a dir, algú que desitja disfrutar del luxe d’una emoció sense pagar per ella.